La notícia que vaig escoltar sobre una onada de calor extraordinària a Roma em va generar seriosos dubtes. Era el 21 de juny, acabàvem d’estrenar l’estiu astronòmic i ja estaven en alerta “vermella”? 
Vaig mirar internet. La Vanguardia titulava: “Més de 50 graus al Colosseu, amb Roma en alerta vermella per la calor”; era una notícia de l’agència EFE, que van reproduir molts diaris a Espanya i d’alguns països llatinoamericans. Vaig verificar què deien les apps meteo i la sorpresa va ser majúscula: la màxima a Roma havia estat de 28ºC, molt lluny de la “notícia bomba”. Cap de les portades de l’edició romana dels diaris italians més importants del dissabte feia menció a l’alerta vermella, ni a l’onada de calor. 
La font de la notícia era Greenpeace. Activistes d’aquesta organització s’havien passejat pel Colosseu i la plaça de Sant Pere amb una càmera tèrmica. Aquestes càmeres no mesuren la temperatura de l’aire, sinó el valor de la radiació infraroja que emeten els objectes. Triant adequadament l’exposició, el material amb què estan fets i el color és fàcil trobar – fins i tot els mesos d’hivern– objectes a 50 o 60ºC. Si en aquest aspecte l’organització verda no mentia, tampoc deia la veritat. El que sí que era fals era l’alerta “vermella”. Cap autoritat italiana l’havia decretat i l’agència EFE ho hauria pogut comprovar fàcilment: van preferir explotar la primícia. 
Els activistes, en la seva croada, havien seleccionat el vehicle de la seva narrativa. Com que els mitjans italians haurien descobert la martingala van utilitzar una agència amb implantació als països de parla hispana. Seguien al peu de la lletra el manual de comunicació del fundador de Greenpeace, Paul Watson: “No importa quina sigui la veritat, sinó que la gent cregui que és veritat”.
No són només els activistes els que generen psicosi de pànic climàtic. La Società Meteorologica Italiana acostuma a batejar les onades de calor amb noms dantescs: Caronte, Cerberus... Poc importa que Dante no situés Cerberus, el monstre de tres caps, a les portes d’una foguera, sinó davant el tercer cercle de l’infern, un lloc en el qual cau “pluja eterna, maleïda, freda i pesada, amb pedregada d’aigua negra i neu”. 
Científics reputats no han dissimulat l’enfocament de la seva missió com una croada. En una entrevista publicada el 1989 a la revista de divulgació Discover, el desaparegut Stephen H. Schneider –professor de la universitat d’Stanford i membre destacat de l’IPCC– deia: “Hem d’intentar reduir els riscos potencialment catastròfics del canvi climàtic. Per a aquest objectiu necessitem un ampli suport, cal arribar a la gent, aconseguir una vasta cobertura mediàtica. Hem de presentar escenaris aterridors i afirmacions simplistes i dramàtiques, sense esmentar els dubtes que podem tenir”. Ingenuïtat ianqui o cinisme inquietant? 
Steven E. Koonin adverteix en el best-seller El clima: No tota la culpa és nostra que el clima i l’energia són assumptes complexos i carregats de matisos; ni les descripcions simplistes del problema ni les suposades solucions ens portaran a prendre les decisions encertades.
El clima està canviant. En aquest canvi, l’acció humana hi exerceix una influencia certa, encara difícil d’avaluar. Simultàniament augmenten les necessitats globals d’energia. No podem baixar la guàrdia davant les conseqüències que tot això pot tenir en el futur. També cal que estiguem en guàrdia front a croades de perssuasió basades en mentides, afirmacions simplistes i dramatitzacions dantesques que poc ajuden a conscienciar la gent.