Segur que els lectors que han seguit, amb més o menys assiduïtat, les sessions del Consell General hauran sentit com des de la majoria parlamentària i des de l’Executiu, sovint del cap de Govern, s’ha retret a les formacions de l’oposició, especialment el Partit Socialdemòcrata, que fessin bandera de les polítiques socials i que se n’atribuïssin la paternitat quan, oh sorpresa, les polítiques de Demòcrates podien ser tant o més socials.
Una vegada més, però, les paraules i les declaracions de bones intencions no s’acaben de traduir en els fets i fins i tot aquests arriben a ser contradictoris. I és que el Govern, que tot sovint es vanta d’incrementar any rere any els diners que destina a ajudes socials quan segurament seria millor que es fessin polítiques perquè aquesta quantitat fos cada any menor i més famílies poguessin tirar endavant sense haver de sol·licitar cap ajut, ha aprofitat els dos darrers consells de ministres per fer marxa enrere en la flexibilització dels requisits per poder accedir a les ajudes a l’habitatge i per aprovar un increment de les tarifes elèctriques per a aquest nou any que tot just arrenca únicament per als consumidors domèstics, ja que les tarifes blava, vermella i verda professional, les corresponents als consumidors amb consums més elevats, es mantenen igual que l’any que tot just ha marxat.
Ara bé, els 2.200 usuaris que l’any passat es van beneficiar dels ajuts a l’habitatge poden estar tranquils perquè, i ho diu el Govern i no un servidor, el parc públic d’habitatge a preu assequible aviat comptarà amb una setantena de pisos, i també perquè si amb l’enduriment de les condicions per accedir-hi en queden fora sempre podran recórrer als ajuts ocasionals que són “molt més flexibles”. Així que res, a seguir presumint i mirant qui és més o menys social.
