Vagi per endavant una disculpa per als lectors millennials o els nascuts amb posterioritat. A banda d’algun cas anòmal, fruit segurament d’una successió de desafortunades coincidències, m’hi jugo els dònuts que cap d’ells no té ni la més remota idea de qui és Georgie Dann, ni ha sentit mai una melodia seva.Xavals, no sabeu la sort que teniu.

Un breu apunt històric, per a qui li calgui. Aquest cantant d’origen francès s’apropa a la vuitantena i, malgrat que fa uns quants anys que no té gaire presència mediàtica, els que vam aterrar abans dels vuitanta no ens oblidarem mai de les tonades que, durant la nostra infantesa, any rere any resultaven ser la cançó de l’estiu, com ara El chiringuito, El negro no puede o La barbacoa. Jo, que gaudia amb el seu silenci dels darrers temps (no pel que fa a ell mateix, que em cau força simpàtic), i confiava que ja podíem donar per amortitzat el fenomen dels hits estivals, m’adono que n’estem envoltats. Com a mínim, Dann, tot i no fer alta literatura i caure en la broma fàcil (“El negro está cansado…, el negro no puede… no puede dormir”), tampoc pixava fora de test –d’acord que no n’hi ha per emocionar-se, però el d’ara és per llogar-hi cadires elèctriques–. Comencem, a tall d’exemple, amb Despasito. El tema conté perles de l’estil: “Firmo en las paredes de tu laberinto… Que le enseñes a mi boca tus lugares favoritos… Déjame sobrepasar tus zonas de peligro, hasta provocar tus gritos y que olvides tu apellido… Quiero ver cuánto amor a ti te cabe.” Posats a no matar-s’hi, senyors estrelles de la música, per què no ho deien directament? Aquí una proposta, consensuada amb l’oncle Manolo, paleta de tota la vida i que en sap un ou, d’això: “Te voy a magrear hasta que se me borren las huellas digitales, y cuando acabe te voy a comer todo el… hasta que grites como una perra y te de vueltas la cabeza como a la niña del exorcista… Luego veremos si te cabe toda mi…” Molt millor, on va a parar. Ara, que Despasito tampoc és el pitjor. Mireu, si no, una cita de Quiero sexo, de Kameleon: “Quiero sexo… No me mires si sabes lo que pienso… Deja que te quite la ropa mi amor…” O d’aquesta altra cosa, amb el mateix títol (els devia visitar la mateixa musa nimfòmana), però d’un tal NottyPlay: “Estás caliente… quiero sexo… me ves y se te moja la chichi...” Ole tu.

Amb l’únic objectiu de fer la vida més fàcil a tan il·lustres lletristes, aquí els deixo el que l’oncle (quin gran poeta s’ha perdut, el trap) suggereix per al primer cas: “Menos mirar y más follar, y quítate las bragas, que ya he tenido bastante Nietzsche por hoy.” Per al segon, de NottyPlay, després d’una pausa llarga, res: l’oncle diu que ell no podria ser més clar, ni més cutre.