Com cada any, el 9 de maig se celebra el Dia d’Europa, una data significativa que commemora un moment clau en la història de la integració europea. Aquest dia té les seves arrels en la històrica Declaració de Robert Schuman del 9 de maig del 1950, aleshores ministre francès d’Afers Exteriors, en la qual proposava una nova forma de cooperació política per a Europa que faria impensable qualsevol guerra entre les nacions.
Aquest discurs es considera el text fundacional de la construcció europea, una proposta visionària per unificar Europa, des de la seva gran i rica diversitat, en benefici d’uns objectius comuns que, sense aquesta unió, eren difícilment assolibles. De fet, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica el 1957 a Roma, els pares fundadors de la Unió Europea van establir les bases d’un projecte que anava molt més enllà: una unió cada vegada més estreta entre els pobles d’Europa, basada en la pau, la prosperitat i la solidaritat, a través de l’establiment de les quatre llibertats: la lliure circulació de persones, serveis, béns i capitals.
I com cada any, aquesta celebració torna a demostrar la gran disparitat d’opinions sobre la Unió Europea. En els últims mesos hem pogut llegir tota mena de crítiques sobre aquest organisme supranacional tan suposadament imperfecte. Hi ha qui opina que les institucions europees no són prou democràtiques ni transparents, d’altres critiquen l’excessiva regulació i interferència i alguns lamenten la poca capacitat d’acció en qüestions crucials, com ara la seguretat i la defensa.
No obstant això, enmig de la crisi global que bé coneixem, la Unió Europea ha assolit importants avenços que demostren la seva resiliència i compromís amb el progrés. Des de l’aprovació del fons de recuperació per pal·liar els efectes de la pandèmia de la Covid-19, la coordinació de la distribució de les vacunes de manera equitativa, el compromís amb la sostenibilitat evident amb el Green Deal, la incansable promoció i protecció dels drets humans i els valors democràtics, les mesures de protecció del consumidor o les inversions en tecnologia i innovació. Aquests són alguns dels molts exemples d’accions concretes que es duen a terme diàriament des de les institucions. La Unió Europea representa un cúmul d’esforços de milers de persones perseverants, tenaces i valentes per fomentar un continent més segur, pacífic i pròsper. Una feina poc glamurosa, tot s’ha de dir, que massa sovint s’acaba titllant d’imperfecta, a ulls d’alguns.
Per aquests motius, entre d’altres, molt sovint costa d’entendre alguns arguments contraris a l’acostament d’Andorra a la Unió. L’acostament d’Andorra a una àrea única d’integració social i econòmica, com és el mercat interior, que proporcionaria tantes oportunitats de comerç i creixement sostenible, i facilitaria la vida quotidiana d’empreses i treballadors. Els interrogants i dubtes són comprensibles i legítims, sobretot per la magnitud i complexitat del projecte europeu, no obstant això, és crucial que tots ens informem i aprofundim el nostre enteniment de la qüestió.
Si em permeteu, formo part d’una generació de joves (ja no tan joves) profundament europeistes, que hem crescut amb l’euro com a moneda, amb la llibertat de moure’ns i estudiar en universitats europees, i que no entenem ja un món amb tantes barreres. Per aquest motiu, des d’un discret segon pla, molts de nosaltres seguirem treballant des de la rereguarda amb l’objectiu d’apropar cada vegada més els valors europeus a tota la ciutadania.
Us convido doncs a aprofitar d’aquest Dia d’Europa, no solament per prendre consciència de la realitat europea que ens envolta, sinó per reflexionar quin model de país volem per a les futures generacions.