Qui tingui fills sap de la passió que desperten els dibuixos animats. Qui no en tingui, pot recordar la seva infància i els matins davant de la televisió. La cosa és que els dibuixos animats són un gènere amb molta tradició i que segueix amb dret propi produint bones estones. I ho fa també entre els adults, doncs existeixen obres envejables que prenen la forma del dibuix animat -amb ànima- i que poden, com la millor de les pel·lícules, elevar-se sobre la realitat comuna i parlar de nosaltres mateixos en tota la nostra extensió. 
Les pel·lícules i sèries d’animació comprenen, potser de millor manera, els mecanismes cinematogràfics i fins i tot literaris amb què les històries poden desenvolupar-se, i també quina és la natura del món contemporani. I no parlo de les bíblies del nostre temps com Els Simpson de Matt Groening. Els darrers exemples que he pogut veure són tres: Scavengers reign, de Charles Huettner i Joseph Bennett (2023), Primal, de Genndy Tartakovsky (2019) i Blue Eye Samurai, d’Amber Noizumi i Michael Green (2023). 
A Scavengers reign assistim a una aventura de ciència-ficció pura, on una nau de comerç i investigació espacial naufraga prop d’un planeta on han anat a parar les càpsules de salvament de determinats tripulants. A partir d’aquí seguim les aventures en solitari de cadascú dels membres que s’han salvat. Es tracta d’un planeta verge de natura exuberant que anem descobrint amb els protagonistes. I amb aquesta descoberta assistim al funcionament dels ecosistemes, dependències i interrelacions d’aquesta natura indòmita. S’hi barregen reflexions, complexitat i profunditat i a través de la pura aventura. Un dels referents més repetits és Moebius, i és cert, tant el traç com tema s’hi aproxima amb admiració. 
Primal segueix una lògica semblant. Una prehistòria impossible on un neandertal entaula una relació d’amistat que evoluciona des del seu naixement amb una tiranosaure. L’aventura és un camí de supervivència i dificultat constant. La vida primària obrint-se camí en fugides, enfrontaments i amors que fugen de gairebé tots els clixés. L’animació de Tartakovsky la reconeixeran ja que és el creador de El laboratorio de Dexter i animador de Las supernenas. Línia gruixuda i colors plans, i amb aquestes premisses el desenvolupament de tot un món de color i alhora foscor, i molta sang. Blue Eye Samurai ens trallada al Japó Tokunawa –any 1600– on una samurai mestissa cerca entre els quatre estrangers que havien incomplert la prohibició d’entrada a les illes. Aquest fet generador de l’ànim de venjança ha estat alimentat per la discriminació constant patida per la protagonista. Aventura majúscula i animació de tres dimensions per recrear un temps i un espai estèticament brillants. 
Potser el que uneix totes tres creacions és el concepte d’aventura, com a les bones novel·les i pel·lícules que des que van néixer alimenten la nostra fantasia amb la complexitat del món.