Amb una primavera i principi d’estiu farcida d’eleccions a banda i banda de la frontera, convé una anàlisi d’urgència sobre el vot exterior dels residents. En el cas dels francesos, tenen la possibilitat de votar a l’ambaixada presencialment el dia de les eleccions i fer-ho també per internet o procuració. La mateixa nit, fan el recompte a la seu diplomàtica i fan públics els resultats. En el vot telemàtic, el matí següent. En el cas de catalans i espanyols, els fan anar a votar al consolat uns dies abans de les eleccions, presencialment o per correu, i fins al divendres de la setmana següent a la celebració dels comicis no en saben els resultats, en un procés de custòdia del vot que mai ha estat del tot transparent i que ha generat problemes a molts electors, que no han pogut votar perquè no han rebut les paperetes.
Només amb aquesta mínima explicació, ja es veu que un sistema i un altre estan a anys llum. Podríem dir que el francès està homologat al segle XXI, tot i que perfecte no hi ha res en aquesta vida, però homologable al cap i a la fi. També és cert que tampoc estimula massa més la participació, potser per allò que quan vius lluny del teu país (en aquest cas al costat, però fora) ja no t’interessen tant els afers interns d’origen i més els del país on resideixes. Per contra, el sistema espanyol, tot i que reformat retirant el vot pregat, continua sent arcaic i poc fiable. Malgrat això, no es percep la voluntat d’iniciar cap reforma. Cert és que la Generalitat de Catalunya s’ha queixat reiteradament, però tampoc ha aconseguit res més que la reforma del vot pregat esmentada, i no s’albira a l’horitzó, desgraciadament, un canvi que doni la volta al sistema.