Els dinars d’Any Nou a casa seguien la línia de sobrietat característica de les celebracions nadalenques, tant pel que fa a oferta culinària com respecte del nombre de comensals: la iaia, el pare, la meva germana i jo asseguts a una taula presidida per sopa de "bayonesa", que deia l’àvia, un gazpachuelo malagueny. La matriarca, però, eliminava el peix de la recepta, que quedava tan austera que hauria fet plorar de desesperació el líder mennonita més radical de Pensilvània.
En l’actualitat la composició de les famílies ha canviat, així com ho ha fet el dia a dia dels seus membres, marcat per un ritme vital determinat per la manca de temps i, cal dir-ho, uns habitatges que amb el pas dels temps s’han deixat metres quadrats pel camí. Ara el més freqüent és que moltes nissagues celebrin el canvi d’any en algun restaurant. Passa que, és clar, la dieta tampoc no és el que era, i si abans amb el pica-pica i un plat principal igual per a tot déu ja ho teníem, ara algú ha d’encarregar-se d’encomanar el menú ben per endavant i amb atenció quirúrgica. Perquè, vaja, si resulta que el fill d’una de les cunyades ha abraçat el veganisme com a mode d’entendre l’univers, no podrà menjar el mateix que la xicota o el xicot de torn de l’altre nebot –que s’alternen, i és que aquest últim s’ha declarat poliamorós no binari militant i canvia de parella de manera endreçada i considerada amb els sentiments i els genitals de cadascun dels integrants del seu cercle amorós– a qui després de fer-li les corresponents proves li han diagnosticat intolerància al gluten. La qüestió, ja ho veieu, de retruc també dificulta un dels rituals tradicionals en aquest tipus de trobada: les presentacions dels respectius a la resta de la tribu. A la iaia materna, que només havia conegut el seu Sisco, al cel sia, per molt que li expliquis que el net viu les relacions de forma no monògama i simultània, entre dues, tres o més persones, amb el vistiplau dels interessats, no li entra al cap. Per postres, el cambrer es confon i en lloc de dur-li l’escudella barrejada que ha encomanat li porta el bol de tershi amb baies de goji de la besneboda hippy i ambientalista.
Això no li passa a l’àvia paterna, que ja fa més de dues dècades que va decidir divorciar-se de l’avi Manel, que per bé que no fumava i no va posar mai els peus a un bar estava fet un putero d’antologia. Un cop sola va comprar-se un Nissan Micra, per anar arreu, amb el qual s’ha estimbat no sé quantes vegades, i és que sempre li dona per agafar-lo després d’acabar tova de gintònics amb les amigues, al bingo, o en companyia del seu nòvio trenta anys més jove a qui, aprofitant que hi ha tothom i és Any Nou, voldria presentar en societat.