El dia 24 d’abril va ser el dia de les nenes i la tecnologia. Com altres dies internacionals, la voluntat és dirigir la mirada vers una situació global en què cal fer alguna cosa. L'acceleració digital, la intel·ligència artificial i la transformació tecnològica no són conceptes del futur, són el present i un dels grans reptes en la reestructuració del món laboral. Es calcula que el 2050 el 75% dels treballs estaran relacionats amb la tecnologia. Si les carreres més sol·licitades en els pròxims anys estan centrades en la tecnologia, cal fer esforços per no deixar les dones fora d’aquest camí al qual hem accedit tard per les limitacions estructurals arrossegades i existents. 
Segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions, només una de cada cinc estudiants en l'àmbit de la tecnologia i les TIC a escala global és dona. A més, el 2023, el 70% dels homes utilitzaven internet, mentre que només ho feia el 65% de les dones, la qual cosa suposa una diferència de 5 punts percentuals i 244 milions més d'homes connectats que dones. Aquesta bretxa no només reflecteix una desigualtat d'accés, sinó també limita les oportunitats de les dones per adquirir competències digitals i participar en sectors tecnològics en creixement. Per aquesta raó, els projectes d’inversió en telecomunicacions són una prioritat a escala mundial per donar accés a les persones de les poblacions més allunyades a poder accedir a molta informació i educació que els faciliti millorar les seves condicions de vida. Aquesta desigualtat estructural afecta les poblacions en general perquè compromet la innovació i l'equitat en el desenvolupament de la societat digital, i afecta molt especialment les dones que sempre queden relegades a un paper secundari. En el marc de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de Nacions Unides d’aquest any moltes de les conferències es van centrar en les terribles implicacions que té per a les dones no accedir a internet, que limita les seves possibilitats de ser independents econòmicament i redueix les opcions de la seva subsistència. 
És cert que al nostre món més proper l’accés a internet està molt ben solucionat i les barreres d’accés a les carreres tecnològiques ja no existeixen formalment, però la realitat ens mostra que en les tecnologies de la informació i les enginyeries les dones representen únicament un 27%, i a Andorra, per exemple, a la Universitat d’Andorra, només un 10,5% cursen estudis d’informàtica.  
Una desigualtat que s’inicia en les primeres etapes educatives i que sovint respon a estereotips i rols de gènere que condicionen les expectatives i les trajectòries professionals des de molt joves. La bona notícia és que hi ha iniciatives al país que ja apunten el camí que cal seguir.  Andorra Telecom ja fa temps que promou la inclusió de les nenes i les dones  en competicions com la Lego League, la World Robotic Olympiad i la European Open Andorra. Un altre exemple destacat és la beca que ofereix FEDA en col·laboració amb la Universitat d’Andorra i el Lycée Comte de Foix per a dones que cursin estudis d’informàtica i electricitat.  Aquestes accions ajuden a reduir les barreres i envien un missatge clar i compromès amb la igualtat d’oportunitats en un sector estratègic. 
És necessari que més institucions, empreses i entitats educatives facin passos valents en aquesta direcció. Incentivar les vocacions tecnològiques des de la infància, visibilitzar referents femenins en el sector i generar entorns inclusius són accions fonamentals per revertir la situació. 
Des de l’Institut Andorrà de les Dones continuarem treballant perquè les polítiques públiques i els esforços privats avancin en la mateixa direcció: garantir que les dones no només siguin usuàries del món digital, sinó líders i protagonistes del seu desenvolupament.