No insultem ni calumniem ni expliquem cap secret d’Estat, tot i que potser aniria bé fer-ho de tant en tant, no ho nego. Tampoc no deixem d’intentar parlar amb les parts implicades, amb totes, que ho fan si poden i volen i els convé, és clar. No elucubrem, sinó que expliquem el que demanen, el que consideren oportú reivindicar o defensar. ¿Que seria millor no immiscir-nos? Doncs no ho sé. Que si ho fem és perquè els actors d’aquest drama parlen? Sí. Que perquè no en parlem no passarà el que hagi de passar? No. Que podem ser utilitzats per les parts? Potser. També pels que diuen que no n’hem de parlar, és clar. Que la vida no és una bassa d’oli? Suposo que en això podem estar d’acord. No ho és. Per sort, encara podem explicar el que passa. Què no som perfectes? És clar. Neutrals? Doncs ens costa. Independents? Sempre en voldríem més d’independència ideològica, però hem de reconèixer que tenim unes limitacions perquè cap de nosaltres, em refereixo als redactors, podem dir que en qüestió de feina la fem des de la república independent de casa nostra. ¿Que explicant els problemes de la vida quotidiana de la gent i quines poden ser les solucions obrim camí perquè la població conegui que hi ha diferents maneres de solucionar els conflictes? Doncs sí. I això també s’ha de posar en valor.
I ho diu una que any rere any s’esforça a voler parlar de la mediació, per exemple, tot i que li costi la vida i no sigui un tema de conversa quotidiana i costi tant de voler impulsar-la en aquest país. Però des del petit o gran bocí de llibertat que encara ens queda esperem que ni a tu ni a ell ni a mi ens prenguin el dret a la rebequeria, que és molt sa, per cert.
