El gener del 1896, la junta de festes de la Seu d’Urgell té l’amabilitat de fer un obsequi literari en honor de la seva eminència, el cardenal Casañas i Pagés, amb motiu de la seva elevació a la sagrada púrpura i a benefici del Sant Hospital d’aquesta ciutat.
Formen part d’aquesta junta, l’Il·lustre Lino Freixa, Fidel Alós, Vicente Porta, Francisco Jou, Francisco Palau, Martín Cagigós, Pedro Roca, Diego Estévez, Joaquín Solans, Gaspar Bergés, Pedro Sobré, Isidro Llangort, Julián Alviñá, Ramón Arcusa, Antoni Banrell, José Tarragona, Juan Gener, Matías Martret, Enrique Llorens, Manuel Deó, Pedro Cot, Tomás Durán, Juan Viñals, Victoriano Pla, Odón Pallarés, Francisco Rebés i Buenaventura Sales.
Casañas va néixer a Barcelona el 1834 i el 22 d’abril del 1880 va prendre possessió del Bisbat d’Urgell esdevenint de retruc copríncep d’Andorra. Entre d’altres, se’ns explica que va brillar per la seva especial saviesa i avantatjada prudència en les memorables assemblees catòlico-nacionals i va sobresortir de manera notable com a diplomàtic d’habilitat consumada en els difícils i complicats negocis del seu govern temporal d’Andorra.
En tal acte, se li va entregar una primera insígnia, el solideu vermell, que rebien els nous cardenals a Roma de la mà de sa Santedat. En aquest cas es va comissionar un dels seus guardes nobles, l’excel·lentíssim Juan de Pellegrini Quarantotti, marquès de Pellegrini d’antiga i nobilíssima família romana. Va ser rebut a Barcelona per Fidel Alós, vicari general, i Ramón Martí, canònic doctoral. Des d’Organyà va ser acompanyat per una comissió d’autoritats i persones de la societat. L’acte d’entrega es va fer al saló de Sant Pere del Palau episcopal, que ens expliquen que estava ric i severament decorat i ben il·luminat.
A les sis i mitja, sota la direcció del mestre de cerimònies, tots els convidats van prendre lloc al voltant del tron. Entre les autoritats hi havia el veguer episcopal a Andorra, Francisco de Pallerola, el coronel governador, Federico Luengo, i l’alcalde Gaspar Bergés.
El mestre de cerimònies va anunciar l’entrada de l’enviat de Roma precedit pel macero del Cabildo Catedral seguit d’un patge portador d’una safata amb la insígnia cardenalícia. El jove marqués de Pellegrini, vestit amb un vistós uniforme del seu noble institut, va caminar cap al tron amb un aire marcial i va saludar militarment el nou cardenal, que s’havia posat dempeus.
Ens conten que amb una frase galant en italià va manifestar a la seva Eminència Reverendíssima l’objecte de la seva missió felicitant-lo per l’altíssima dignitat a la qual l’acabava d’elevar el seu sobirà el Papa Lleó XIII. Li va fer entrega de la insígnia que Casañas es va col·locar ell mateix. La música es va fer sentir amb uns acords harmoniosos i les campanes de tota la ciutat van anunciar a l’emocionat veïnat el fet oficial de l’elevació del prelat a la dignitat de la sagrada Púrpura.