Pensava que era l’únic, però afortunadament m’envia un uats la meva dilecta amiga Roser: “Fa una hora que vaig cantant (per dins) El carrer dels torrats”. Ha llegit l’entrevista del Gerard Quintana i, és clar, li ha passat com a mi, que li han vingut glopades de records de fa trenta, trenta-cinc anys. Glups. No sé com ha passat, i menys encara com ens ha pogut passar a nosaltres, que veníem a cruspir-nos el món a queixalades, però ens hem fet grans. Ens ho confirmen les venerables, estupendes arrugues que llueix amb legítim orgull el cantant de Sopa de Cabra, que tindrem el privilegi de veure i sentir aquesta nit a l’Auditori. Diu ell, i diu bé, que als seus concerts no hi van boomers com la Roser i com jo. O que sí que hi van, però que al minut u, posem que quan arrenquen els acords de Mai trobaràs, es transformen en els postadolescents que van (vam) ser a mitjans 80, primers 90. Al plistocè, vaja. I consti que mai vaig ser-ne un incondicional: no vaig anar al Sant Jordi ni a Zeleste. Però hi ha cançons amb eco, i El carrer dels torrats n’és una. Deixaran que faci de Nick Hornby a Alta fidelidad i que els posi la meva playlist de l’època: Bevent passat, d’Umpah-Pah –Adrià Puntí, el vers més surrealista, lliure i punki del rock català?–; Carta, d’Enric Hernáez, el més incomprès; La nit més cega, de Bars, els més blues, i per sobre de totes, una que no trobaran ni al YouTube: la versió canyera del Dolça Catalunya amb què la gran Orquestra Montecarlo tancava els seus mítics concerts. No cal ni que els digui que no s’ha complert (quasi) res del que esperava, no diré ja del que somiava, quan escoltava aquelles cançons iniciàtiques. Resulta que tots els auguris eren falsos. Ho dic sense tristesa, perquè no firmaria jo la demolidora confessió de Borges: “He cometido el peor de los pecados que un hombre puede cometer. No he sido feliz”. Però amb el seu permís, em poso els cascos: “Guarda a la nevera els sentiments o et faran mal...”
