El síndic general, Carles Ensenyat, es va referir l’any 2023 durant el seu discurs amb motiu del Dia de Meritxell, a la importància que té el Consell General a nivell institucional del país: “El Consell té un paper central en qüestions que definiran el nostre present i futur i també la vida de les generacions més noves”, va afirmar.

En aquest sentit, va recordar alguns reptes importants als quals ha de fer front el país, com la sostenibilitat del sistema de pensions de la CASS, la manca d’habitatge, la millora del poder adquisitiu, la preservació del medi natural i de la identitat, la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic o l’encaix a la Unió Europea (UE).

Com és públic i notori, defensem una solució legislativa del cas BPA. A aquestes altures no es pot negar la deriva històrica i desproporció a nivell nacional i internacional d’aquest cas des del fatídic dia 10 de març del 2015, quan la FinCEN va emetre la seva nota induïda –ara es va veient clar– per elements espuris i desviats interessos polítics que van comportar una inacceptable ingerència a la nostra sobirania.

“Hem d’esmerçar els nostres esforços a aconseguir que allò que tractem i debatem, i allò que acordem i aprovem, tingui un impacte directe i positiu en la vida de les persones”, va emfasitzar el síndic general en el seu discurs, i va afegir que cal “debatre a fons però evitar els debats estèrils o excessivament formalistes i centrar-nos en la matèria i en l’essència de les coses”.

No hi ha cap cas a Andorra en aquest moment que pugui tenir una incidència més directa en la vida de les persones i en el país que el cas BPA. La solució legislativa (amnistia amb un perímetre molt delimitat, que exclou els clients de l’entitat bancària que haguessin pogut efectuar operacions de blanqueig de diners) tindria un impacte positiu en molts aspectes reals i palpables.

Anant al gra, concretament comportaria:

–A nivell social, un gran pas cap a la reconciliació, la pacificació i la superació d’un tema que està enquistat i que no s’hauria de convertir en crònic i fer-se malbé encara més (per la seva enorme complexitat i els mitjans personals i materials que té la Justícia a Andorra, els judicis en curs poden arribar a durar 30 anys).

–Acabaria el calvari a què s’han vist, es veuen i es veuran sotmesos els empleats i directius de BPA en una causa (la que està pendent de sentència del Tribunal de Corts, que ja s’ha retardat més d’un any i hauria de sortir el juliol proper) i en les altres causes que es van iniciant, amb una indeguda i inacceptable durada del cas (més de deu anys), molts d’ells amb béns bloquejats i la impossibilitat de treballar normalment mentre es mantingui la qualitat d’imputats o acusats.

–També posaria fi als procediments que la família Cierco ha iniciat contra institucions, entitats i persones (càrrecs públics i funcionaris) responsables dels òrgans de gestió de la resolució de l’entitat bancària i que han estat objecte de querelles criminals admeses a tràmit (una recent pendent d’admissió) per part de la família Cierco o respecte de les quals se’n demana responsabilitat civil (Govern, AREB, VallBanc, AFA, E&Y i JC Flowers).

–En conseqüència, s’acabarien totes les accions recíprocament interposades per la família Cierco contra entitats, institucions i persones responsables i les que s’han interposat contra ells i s’eliminaria el risc econòmic que pot representar per a Andorra el manteniment de tots aquests processos i l’eventualitat que quan es vagi resolent tota la maraña de procediments judicials (acabaran a Estrasburg) el país pugui haver de fer front a pagaments amb càrrec a l’erari públic. Cada part defensa la seva raó i el seu dret, i no es pot dir mai que l’Estat no pugui tenir responsabilitat econòmica; no pas per la intervenció inicial del banc, que era obligada, sinó per com s’han fet les coses amb posterioritat en alguns aspectes.

–Es posaria fi o es reduiria enormement la despesa de l’Estat que, a partir d’ara, que ja s’han exhaurit els fons del banc, es veurà obligat a destinar molts recursos públics a subvenir el manteniment d’aquesta situació, quan aquests podrien ser destinats a cobrir altres necessitats dels ciutadans andorrans i residents que també estan a l’ordre del dia. El país té avui dia altres problemes i necessitats i els recursos de l’Estat són més aviat escassos per fer front a tot.

–En definitiva, seria una manera de posar fi a les tensions polítiques, econòmiques, socials i judicials que s’arrosseguen arran de la derivada de la nota de la FinCEN que comportà la crisi de la BPA, que encara perdura i que si no es posa remei legislatiu perdurarà durant anys i panys com es diu vulgarment, en contra del tarannà reconciliador que sempre ha imperat al poble andorrà i que sempre ha impregnat l’acció política del nostre petit Estat.

Per tot això, pensem que la nostra proposta hauria de ser analitzada fugint de personalismes i mirant al futur (creiem que per part d’alguns es mira massa al passat!), amb deteniment, objectivitat i imparcialitat i pensant en l’interès general del país, i en aquest sentit pensem que cal portar aquest debat al Consell General, seu de la sobirania popular, que va néixer l’any 1419 com una decisió espontània dels andorrans sota la denominació de Consell de la Terra i al qual l’article 50 de la Constitució atribueix la centralitat de la política del país, quan estableix que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa i impulsa i controla l’acció política del Govern.

És hora de bastir –en el si del Consell General– un consens en aquest tema, superant la polarització que ha generat el cas i les greus conseqüències negatives que se’n deriven i se’n derivaran per molts anys si no s’hi posa un remei assenyat i real.