El governador musulmà de Lleida, Yūssuf al-Muzaffar, va donar l’any 1050 els castells de Camarasa i de Cubells al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, que els va infeudar al noble Arnau Mir de Tost. Aquesta donació al comte barceloní va configurar un domini d’aquest casal en la línia d’expansió meridional del comtat d’Urgell. El comte d’Urgell, Ermengol III, que era cosí segon del de Barcelona, atès que ambdós eren descendents directes de Borrell II, va signar un pacte amb l’esmentat Arnau Mir sobre la fidelitat que aquest li havia de lliurar en la lluita contra els andalusins. Arnau Mir es comprometia a no acceptar cap altre castell del comte de Barcelona sense el consentiment del comte d’Urgell. Qüestió de fidelitats. L’existència d’aquest, diguem-ne enclavament barceloní al comtat d’Urgell, no modificà la línia de conquesta del comte urgellenc cap al sud, cap a Balaguer. Cal recordar que Ermengol III morí el 1066 en la defensa del castell de Barbastre, que governava en feu pel seu cunyat, el rei Sanç Ramires d’Aragó.
La vila i el que resta del castell de Camarasa s’alcen damunt de Segre aigües amunt de Sant Llorenç de Montgai, a la cua de l’embassament homònim. La blanca Camarasa apareix escalonada al peu de la serra, sota de l’indret on hi havia el castell, dominant tota la ribera fins a Sant Llorenç de Montgai. Un fortí fuseller del segle XIX és la part més vistosa del sector sobirà de la fortalesa, on són perceptibles paraments d’estructures d’època andalusina. El seu emplaçament no és casual: domina tot l’itinerari del riu, que provinent de l’estret del Mu, rep al congost de Camarasa la cabalosa Noguera Pallaresa, avui embalçada en el pantà de Camarasa. Quanta impressió devia oferir la unió dels dos rius abans de la construcció de la presa.
Integrada dins del sector superior de la vila hi ha una esvelta torre d’època feudal, de planta quadrada, que hom data del segle XIII. Prop hi trobarem l’absis i part de la nau de l’antiga església de Sant Miquel, d’un romànic d’entre final del XII i mitjan del XIII, amb força elements que apunten cap al gòtic. Ens trobem davant d’un romànic ric i esvelt que l’abandó i enrunament no li han fet perdre cap mica de bellesa.
Allunyem-nos de Camarasa i del riu i anem uns vuit quilòmetres per camí asfaltat fins a Cubells. L’aturonada Cubells, identificable de ben lluny, també estava coronada pel seu antic castell, que dominava bona part de la ribera de Sió i tota la plana, tota. Un veí ens diu amb molt d’encert que a Cubells li’n diuen l’espia de l’Urgell. Del castell en trobarem poca cosa. Ens acontentarem amb les seves esglésies. La de Santa Maria del Castell conserva una de les joies del romànic català: la seva portalada, amb dovelles profusament decorades amb uns originals motius geomètrics i força ocells. La parroquial de Sant Pere i la de Sant Miquel, aquesta situada al peu del poble, també romànica, són una viva representació de l’art religiós que impregnava de valor aquesta vila.