Pujol se situa a la riba esquerra del riu Segre, a l’altra banda de Coll de Nargó, a tocar de la cua del pantà, que quan és ple amanseix l’aigua del riu just sota del pont d’Espia, i quan es força baix dibuixa en l’entorn un paisatge de certa aridesa. El millor lloc per contemplar aquesta enorme casa és des de l’aparcament situat a tocar de la Fonda del Llac, on la veurem ajaçada sota el domini petri de Narieda, un dels singulars símbols calcaris d’aquesta contrada.
Pujol, com així coneixem avui aquest edifici, s’identifica amb la Roqueta, que surt esmentada a l’Spill del Vescomtat de Castellbò, de principi del segle XVI, escrit per Pere Tragó, i que com bé sabem, fou transcrit i editat per a tots nosaltres pel pare Cebrià Baraut. El text d’aquest capbreu explica que “la Roqueta és una torre e casa cituada en un cap de rocha e fa gran fortalesa e no·y està sinó una casa”, i que en aquella època era de Pere de la Roqueta. A continuació, el text diu que la casa “fa castell” i que era situat dins del terme de Nargó. La identificació de la Roqueta amb Pujol no presenta dubtes, l’Spill descriu amb minuciositat la rodalia de la casa forta, amb força topònims encara existents situats al seu entorn.
L’edifici mostra una àmplia secció de mur que podem relacionar amb una construcció d’època medieval, amb la presència de tres finestres amb arc de mig punt. La resta de l’edifici sembla construït en una època posterior, ja moderna, que no impedeix donar-li aquest aspecte emblemàtic. A l’entorn de la casa, s’entreveuen els paraments d’antigues estructures de corts i pallers, convertits avui en unes ruïnes d’aspecte romàntic i desolat.
La Roqueta es pot vincular amb una tipologia d’edifici que trobem escampat en diferents indrets de la geografia propera, associada a cases i masos d’aspecte fortificat i situats sovint en indrets encimbellats, probablement des d’època medieval. Caldrà que la recerca arqueològica ho pugui determinar. Un el trobem Segre amunt de Nargó, prop de la població de Fígols, em refereixo a la mig enrunada casa forta de la Boadella, singularitzada per una torre que mostra un parament constructiu d’adob en la seva part superior. En aquest entorn de parets que resisteixen a caure, hi trobarem el que resta de la petita capella dedicada a Sant Miquel.
Un altre cas podria ser Fontanet, també prop d’Organyà, amb la casa no tan vistosa com a fortificació, però situada en un singular promontori, integrat jurisdiccionalment des d’època medieval com a enclavament de la vall de Cabó dins del terme d’Organyà. A la vall de Castellbò hi trobem el Mas d’Iscla, conegut popularment com a Mardiscla, amb una silueta perceptible des de poc més avall del poble d’Aravell. Prop d’aquest altre indret, a la serra del Morral, hi ha la coneguda com a Torrota dels Moros, una imponent ruïna que també podria vincular-se amb un edifici d’aquestes característiques. Sense voler ser exhaustiu, aquest també seria l’exemple del mas de Vinyoles, situat al terme de Cava.
Finalment, voldria esmentar dins d’aquesta tipologia d’edifici el castellot de Vinyoles, un altre Vinyoles, aquest emplaçat en un carener cantoner de la vall de Tost, damunt d’on neixen el barranc de Culinoves i el riu del Pla, i no gaire allunyat de Fontelles i la seva església romànica de Sant Fruitós, i que identifiquem amb un indret que en època medieval es coneixia com a Ladirt, com trobem documentat l’any 961 en una donació d’una terra al monestir de Sant Climent de Codinet situada a la serra de Ladirt, o l’any 1030 en la donació d’un alou que afrontava amb “ipsa guardia de Ladirt”.
