El canvi de l’aritmètica parlamentària a l’Eurocambra que van comportar les eleccions europees del juny passat podria aplanar el camí perquè el català es pugui acabar utilitzant al Parlament Europeu o, en tot cas, com a mínim permetre que la proposta perquè així sigui pugui acabar essent votada i que ses senyories decideixin el que considerin convenient.
I és que un cop arrencada novament l’enrevessada maquinària europea, un cop tancat el repartiment de càrrecs i els equilibris perquè tots els socis es puguin sentir mínimament còmodes, el Grup de treball de llengua dels ciutadans i Serveis lingüístics ja té damunt la taula la petició de la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, perquè estudiï la sol·licitud de l’executiu espanyol de permetre no només l’ús del català, sinó també del gallec i de l’euskera a l’Eurocambra, una petició que, comptant aquesta que per ara sí s’ha acabat traslladant, s’ha fet fins en tres ocasions en els darrers dos anys arran de l’acord assolit per l’executiu de Pedro Sánchez amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Òbviament, que s’hagi fet aquest pas, bloquejat durant el mandat passat per no comptar amb prou suports favorables dins la mesa de l’Eurocambra, no vol dir que el camí ja faci baixada i que el català es podrà escoltar a Brussel·les en un futur més o menys proper. I és que Metsola, que també ha sol·licitat que es recopili informació sobre l’ús del català a les altres institucions comunitàries, tenint en compte que, si se sol·licita amb prou antelació, es pot fer servir a les trobades ministerials del Consell i al Comitè de les Regions, no va mostrar massa interès per tramitar aquesta petició la legislatura passada. Naturlament, quedarà per veure les conclusions a què arriba ara aquest grup de treball que, d’entrada, no s’ha fixat cap termini ni data límit.
