Recordo un article de fa anys, molts anys, d’Antoni Puigverd a El País. Era quan llegia Puigverd i quan llegia El País, imagina’t: en una altra vida, més o menys. Hi evocava les estones que sortia a passejar amb el seu pare, ja gran i que caminava amb enormes dificultats, i me’ls imaginava pel barri antic de Girona, que per mi a l’època era sinònim del paradís, o gairebé. Puigverd glossava aquells passejos a pas de tortuga amb el pare ancià en què el mon s’anava fent petit, petit, fins concentrar-se en el següent pas, la pròxima vorera, l’esforç per seguir endavant, mentre l’agafava de la mà i conversaven de qualsevol cosa, probablement dels dies feliços, com ho fan un pare i un fill, i començaven a caure quatre gotes pel carrer de Ciutadans, potser ja havien arribat a la plaça del Vi i anaven a prendre una xocolata a l’Antiga. Se’m va quedar gravada la frase amb què tancava aquell article portentós: “La lentitud es un arma de combate; recordar es combatir”. Hi penso sovint aquesta tardor, cada nit que torno a casa i a l’alçada del Fener em topo un noi, potser té la meva edat, d’aspecte indefinible. Vull dir que podria ser qualsevol cosa: dependent, professional, funcionari. Cada nit el mateix: ell camina d’esquena i dona les mans a la seva mare, una padrina encorbada que amb prou feines fa unes passes. Sense deixar-li ni un moment les mans, ell la va animant: “Vinga, mama, una miqueta més”. Probablement és l’únic moment que té per sortir a fer-li estirar les cames, i en lloc de quedar-se a casa mirat la tele, tuitejant o, en fi, llegint, i després –imagino– de tot el dia treballant, encara té esma per agafar la seva mare i sortir a fer una mica d’exercici. Accelero el pas per no violentar aquells moments de rara intimitat, i sento una gratitud i també una admiració enorme per aquell noi que cada nit m’ensenya sense saber-ho el que vol dir estimar i de passada em redimeix. I penso que sí, que la lentitud és efectivament una arma de combat. Contra l’oblit i contra la soledat.