Abans de parlar d’aquest esdeveniment voldria fer una mica d’explicació del terreny on està ubicat el Palau. Del que m’han dit els meus pares i del que jo he vist.

Aquest camp pertanyia a casa Bonavida i abans de construir la carretera baixava fins al riu Valira. Després de la carretera va quedar per sobre i cap al 1940 el va comprar casa Roig.

Com tots els pagesos hi sembraven sègol, trumfes i altres hortalisses.

Després els propietaris de casa Roig marxaven a França a l’hivern quan feien la transhumància del ramat. Van posar masovers que els cultivaven productes agrícoles.

Cap al 1960, el Consell General va construir unes escoles a cada parròquia amb l’arquitecte Canela. El Consell pagava la construcció, però el Comú havia de donar el terreny. 

El Comú de Canillo va fer la demanda al cal Roig per adquirir aquest terreny, però vist el preu elevat el Comú no va poder pagar. Aleshores el Comú tenia al cap del carrer la vicaria (abans vivia un vicari) després van viure dos mestres espanyols, el Comú els va pagar un pis i amb la vicaria i el terreny comunal van construir les escoles. Van haver de barrinar perquè hi havia molta penya.       

Més tard, el Consell també va voler fer camps de futbol a totes les parròquies. Aquí van llogar el camp del Roig, no va tenir gaire èxit els partits de futbol.

I ara arribem al Palau de gel. Ja als anys 1980 s’havia parlat de fer-ne un. Finalment al consolat del senyor Javier Jordana van llogar aquest camp al senyor Agustí Fité (DEP). I més tard, el van cedir al Govern (consell executiu) perquè fes el Palau. L’obra va començar el 1986 i es va inaugurar el 29 de maig del 1988 pel cònsol Francesc Areny i altres autoritats. 

Algunes persones de Canillo, van estrenar la pista de gel, amb caigudes i alguna fractura. En tindran un bon record.

Al consolat de Francesc Camp i Marc Casal, veient que s’acabava l’arrendament, va començar les negociacions pel nou contracte el 2020 amb els fills i el van firmar el 2021 per 25 anys més. Moltes són les novetats i els canvis que ha efectuat el Palau durant aquell mandat: tobogans a la piscina, refer la pista de gel, rocòdrom, posar plaques solars... 

I arribem al 18 de juny per la nova inauguració amb el consolat de Jordi Alcobé i Marc Casal, va ser un dia memorable. Discursos de les diferents autoritats, projecció d’un documental del poble de Canillo amb el camp del 1930 fins ara, taula rodona amb els antics cònsols, ministra i treballador del Palau, trofeus als atletes de Canillo mundialment coneguts, benedicció de la placa commemorativa i al final un espectacle de patinatge a la pista de gel. Durant aquestes 4 hores d’esdeveniments hi van passar 1.500 persones.

La construcció del Palau de gel va ser una gran oportunitat per la parròquia de Canillo.

Amb la piscina tots els nens han après a nedar, començant a la guarderia. Els de la meva edat van aprendre a nedar al toll de Sant Joan.

A la pista de gel, el primer espectacle el van fer les joves patinadores de Canillo. Van patinar Ballant sota la pluja de Gene Kelly, i la Blanca Neus i els set nans de Disney. Es va crear el Club artístic gel amb el president Xavier Riba.
Molts patinadors d’Andorra  han anat a competicions fora del país. En citaré uns quants: Marc Casal, Sabrina, Andrea, Àngela, Laura, Marta... Tots aquests ho van deixar al marxar a estudiar a fora. Voldria recordar la senyora Svetlana que va venir de Rússia comunista per primera vegada patinant amb el Bolchoï de Moscou. Més tard, va tornar com a entrenadora i encara continua avui dia. 

L’hoquei gel també ha tingut molt èxit. Últimament hi ha hagut un campionat mundial femení. Espanya va quedar segona.

Felicitats a tots: autoritats, empleats del Comú i del Palau, voluntaris. Una organització perfecta. 

Per molts anys les noves generacions puguin gaudir d’aquest complex esportiu i cultural amb piscina, gimnàs, pista de gel, rocòdrom, auditori, restaurant, cafeteria, i altres sales.