Segons estadística.ad des del gener del 2025 som 87.303 habitants. El país té moltes necessitats amb el repte de créixer de manera sostenible, és a dir mantenint l'equidistància entre els aspectes socials, econòmics i mediambientals. I l’energia en totes les seves dimensions, és cabdal, vital. L’Estat, amb moltes coordenades i dilemes, ha de prendre decisions per gestionar el tema energètic. Ha de gestionar-ne les fonts, l’accés, l’abast, els impactes, el cost, etc. I tot i que el país es va desenvolupar els anys 30 amb una energia renovable, la hidroelèctrica, el boom de creixement, ha portat  que el país importi i consumeixi massivament els darrers 70 anys energies fòssils com petroli i gas. I és clar, a l’hora  de la lluita contra el canvi climàtic i per tal de protegir i poder sanar el planeta de tots els excessos que els humans cometem, s’han sentenciat les energies fòssils.
A Andorra també. I amb la voluntat afegida del país d’assolir una independència energètica, hi ha un tètrix per encabir. Com assolir-ho sense alterar el paisatge, la vida econòmica, social i del medi, energies alternatives en un país de 468 quilòmetres quadrats? 
L’aposta d’un parc d’energia eòlica al Maià que el Govern ha fet pública gràcies a l’ajuda del Banc Europeu d'Inversions (BEI) em provoca certa perplexitat. El BEI és un dels principals finançadors de projectes d'energies renovables a Europa. Exigeix que els projectes siguin tecnològicament sòlids, econòmicament viables, ambientalment i socialment sostenibles, i que contribueixin als objectius climàtics i energètics de la UE, valorant molt la participació ciutadana als processos de presa de decisions. És cert que l’ús de les eòliques necessita considerar les condicions específiques del medi coneixent la velocitat i la direcció del vent, la topografia, l'impacte ambiental i la viabilitat econòmica. No dubto que els experts del Govern ho han tingut en compte, tot i que experts internacionals assenyalen que un parc eòlic en altitud, a 2.000 metres, a part de ser més costós té un reguitzell d’impactes que preocupen molt. Impacta a la fauna, com als rapinyaires i altres espècies protegides, ja que les turbines eòliques poden causar la mort d'aus i ratpenats per col·lisió amb les pales i pot afectar negativament les poblacions d'espècies migratòries. Impacta el paisatge en minvar el valor natural i turístic, ja que poden generar conflictes amb les comunitats locals i afectar el turisme, pel soroll de les turbines, que altera la qualitat de vida i la salut de les persones. A més, tenint en compte el clima d’alta muntanya, amb la neu, el gel i les ventades, les turbulències poden ser majors, fet que afectaria la vida útil de les turbines i n'augmentaria el cost del manteniment. 
A banda, Andorra és un Estat part del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa des del 2012, que el país ha completat amb altres convenis i accions, sobretot amb la Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. Per tal de garantir, entre altres, la qualitat de vida de la ciutadania i la pervivència del medi amb un equilibri ecològic racional. 
Per això, instal·lar un parc eòlic al Maià, en front d’una estació d’esquí, pot afectar l'experiència dels esquiadors i dels turistes de natura, que busquen gaudir de paisatges immaculats. Fomentant, a més, una percepció d’impacte visual poc ordenada i allunyada d’un turisme sostenible de qualitat. El tètrix es complica i la transició del nostre país cap a un sistema energètic més sostenible i viable per la pervivència del Principat, s’emboira.