En articles anteriors m’he referit al poblament de Molleres, Meritxell i Prats com a possibles primers nuclis de poblament de la parròquia de Canillo. Després s’hauria poblat l’actual població de Canillo que acabava cap a la zona de l’Armiana, del Vilar i de Sant Joan de Caselles. Al segle XIV des d’allà un territori despoblat.
A partir del segle XIV, el creixement de l’activitat ramadera, en especial la del bestiar de llana, comporta la necessitat de pastures, tant a Andorra com en territoris limítrofs. Aquesta situació explica la creació d’habitats temporals per a l’estiu més enllà de Sant Joan de Caselles. Amb el pas del temps, aquests habitatges es convertiren en definitius i seran l’origen de les poblacions de la Ribera de Canillo i de Soldeu. Aquests nous pobladors sortiren de poblacions més antigues situades més al sud. 
A partir de l’any 1400 es documenta una casa a la Torra coneguda com a Casa Soldevila i que després serà continuada per la Casa Patxeta de l’Artiga. A finals del segle XV trobem un Pere Pellicer de Soldevila que funda una casa a la Torra. Als orígens de la Casa Soldevila dels Plans, al segle XV, trobem un Joan Soldevila, germà o descendent del Pere? Podria ser  que agafés el nom de la casa de procedència. Al costat es troba casa Marticella, que podria tenir els seus orígens en la casa Martí, del desaparegut nucli de Sella, documentada a partir del segle XVI. Cal destacar la importància que va tenir la casa Pellicer, la més forta de Canillo, al segle XV, en aquesta expansió cap al nord i nord-est de la parròquia.
Al segle XV ja es troba documentat l’existència de nuclis habitats a les Bordes de Pellicer (casa de Miquel Pellicer que després serà casa Batista de l’Aldosa), a l’Aldosa (casa Bortoló), la casa Gastó de la Costa i el poble de Ransol no es començarien a urbanitzar fins al segle XVI amb la casa Pirot, amb orígens a les Bordes de Pellicer (Peyrot de les Bordes). 
Al Tarter ja trobem documentades al segle XVI les cases Martí i Tomàs. Al segle XVI es documenta la casa de Pere Pellicer (a) Andreu a Pradarredó, prop de l’església de Sant Pere.
La casa Calbó, de Soldeu (originàriament el poble es coneixia com a Saldeu),  ja existia al segle XV i és possible que pogués ser fundada per algun Calbó procedent de Prats o d’Encamp. Estaria acompanyada per les cases Call i Maistre. De Soldeu en amunt un altre cop el despoblament. Les Bordes d’Envalira i el Pas de la Casa es poblarien més endavant. Soldeu va ser el lloc de població permanent més alt d’Europa fins a la primera meitat del segle XX, a 1.800 m.  Avui ho és el Pas de la Casa a 2.000 metres. S’ha documentat l’any 1421 l’existència de cortals i d’habitatges temporals a la zona de l’actual Pas de Casa, que era un lloc de pas per anar a l’Arieja i s’hi podia trobar una casa.
A partir d’aquestes informacions es pot deduir un poblament de les Valls d’Andorra, i en concret de la parròquia de Canillo, des del sud cap a nord.