Mai és tard per començar una cosa nova. Una frase que ens diem i ens repetim mil vegades amb l’esperança que algun dia, per fi, farem realitat. El gimnàs, meditació, ioga, tocar un instrument, llegir, escriure, o qualsevol altra cosa que estiguem en condicions de realitzar per primera vegada. És un repte, és clar, però al final, només es tracta de fer el primer pas. Perquè tot, absolutament tot, es pot aprendre. Després, entraran en joc les nostres capacitats innates, si és que existeixen, o les nostres inquietuds, que no sempre apunten cap al lloc que ens agradaria. Però així és la vida.
I si tot es pot aprendre, significa que la diferència entre poder fer alguna cosa o no és qüestió de pràctica. I aquí, hem trobat el quid de la qüestió: a la pràctica cal dedicar-li temps. Aquest famós vilà al qual hem decidit donar-li la culpa de tots els nostres mals, quan la major part de les vegades es tracta de canviar els hàbits, perquè el 90% de tots nosaltres veu com es desmunta la famosa teoria del no tinc temps, si tan sols mirem quantes hores, que segur són hores més que minuts, dediquem a moure el dit cap avall, mentre mirem la pantalla del nostre mòbil. En aquest cas és fàcil, és entendre que un petit canvi pot fer molt al final i, sobretot, que el relatiu és millor que l’absolut, i el real és millor que el perfecte.
No pots fer alguna cosa una hora al dia? Doncs fes-la mitja hora. No tens mitja hora lliure al dia, només per a tu? Em tempta dir-te que canviïs les teves prioritats, però, al cap i a la fi, cadascun fa amb la seva vida el que vol, així que, si no tens mitja hora al dia, fes-ho una hora a la setmana. Al final de l’any, hauran estat 52 hores del que sigui que hagis decidit començar. Et sembla poc? Doncs pitjor és res, i d’aquesta manera, potser, el que estàs aprenent et motiva a voler dedicar-li una mica més de temps.
La conseqüència d’això sempre sol ser canviar algunes dinàmiques que donem per descomptades i creiem que estan gravades a foc, quan simplement són decisions que podem canviar. Per què vinc amb tot aquest rotllo? Perquè avui és un dia especial per a mi, que té a veure amb haver fet aquest primer pas, i ha sigut simplement decidir que volia escriure.
I ara, pel que fa a aquest espai, aquest article és el número 200, vuit anys després. I com tot s’aprèn, el que va començar sent gairebé l’ansietat de pensar d’on sortirien les paraules, ara es tracta solament de triar un tema, perquè el text ja vindrà. Si tens les idees clares i aprens a articular el que vols dir, les paraules flueixen sense que un se n’adoni molt bé com, però així funciona, almenys per a mi.
Així que no busqueu més excuses i tingueu sempre present aquesta frase: el primer pas no et porta on vols anar, però et treu d’on estàs.