Avui, 7 d’octubre, commemorem la festivitat de la Mare de Déu del Roser. Aquesta devoció va començar a guanyar molta popularitat durant el segle XIII, sent l’Ordre dels Predicadors qui va jugar un paper clau en la seva expansió. Segons la tradició, va ser Sant Domènec de Guzmán qui la va fundar, tot rebent el Rosari directament de les mans de la Mare de Déu.
L’orde dels predicadors, o els dominics, té per objectiu predicar l’Evangeli i combatre les heretgies. Una de les seves principals tasques va ser la difusió del culte i devoció al Sant Rosari, que van promoure com una eina poderosa i pietosa de pregària. Els frares predicadors han jugat un paper fonamental en la vida espiritual i acadèmica de l’Església, amb figures tan rellevants com Sant Tomàs d’Aquino o Sant Raimon de Penyafort, potser els seus membres més coneguts.

Al llarg dels segles, els dominics estengueren arreu la devoció al Rosari fundant-ne nombroses confraries del Roser. A la Seu d’Urgell, fins i tot creen un convent, sent-ne Pere de la Cadireta el seu primer prior, el 1273. A casa nostra aquestes confraries durant els segles XVI i XVII, experimenten una forta pujada, tal com és el cas de la Confraria de Maria Santíssima del Roser d’Encamp, fundada pel prior del convent dels dominics de la Seu d’Urgell el 1633 (i vigent fins al 1904), i no és pas per casualitat que es fundessin tantes confraries al nostre racó de món i comarques veïnes en aquelles dates.

Va ser precisament, un 7 d’octubre, però del 1571, quan a Lepant (Peloponès - Grècia) es disputà una de les batalles navals més importants de la història universal, on la Santa Lliga (una gran coalició de forces cristianes: la Monarquia Hispànica, la Sereníssima República de Venècia, la de Gènova, el Ducat de Savoia, l’ordre dels Hospitalers de Malta i els Estats Pontificis), va derrotar l’Imperi Otomà. 

Dies abans de la batalla, el Papa Pius V, conscient de la importància d’aquesta, va fer una crida a tota la cristiandat i va demanar que resessin devotament el Rosari per tal de demanar la intercessió de la Mare de Déu, demanant-ne el favor. Després de la victòria, el Papa va atribuir el triomf a la intercessió de la Verge i va establir al calendari (per sempre més) la festivitat de la Mare de Déu del Roser el dia 7 d’octubre per tal de commemorar aquella gran victòria, refermant l’ensenyament de Sant Domènec, qui considerava el Rosari com una poderosa arma espiritual per tal de combatre les heretgies i reforçar-ne la fe catòlica.

Per aquest mateix fet, a la Mare de Déu del Roser, a banda de ser representada amb una rosa a la mà, se la representa sovint amb un Rosari entre elles, i és considerada com a intercessora davant Déu per a aquells que el resen amb fervor i devoció, de fet els seus goigs es cantaven cada diumenge a missa.
Aquell triomf a Lepant va reforçar el culte del Roser i molt especialment, el del Rosari, i a partir de llavors, moltes esglésies i capelles van ser dedicades a la Mare de Déu del Roser, la devoció al Roser es va convertir en un símbol d’unitat i de força dels cristians davant les adversitats.

Un exemple de capelles d’aquella època seria l’antiga i magnífica capella de Casa Colat del Pui, a la Massana, dedicada a la Mare de Déu del Roser, així com les diverses confraries, retaules i imatges a la gran majoria de pobles i esglésies.

La bonica talla de la Mare de Déu del Roser d’Encamp, datada del segle XVI, recentment restaurada (gràcies a la generositat de Gasopas), ahir va ser entronitzada i exposada al culte de nou, en una bonica cerimònia presidida pel nou rector de la parròquia, Mn. Àlex Vargas. Sortint de missa una padrina em recordà com resaven el Rosari a casa seva quan era petita, sempre era al foscant, havent sopat i reunida tota la família a la cuina, al costat d’una llar amb grossos tions, la mare començava el res, el qual era seguit per tota la resta de la família i una vegada acabades les lletanies tothom anava a dormir.