En els anteriors articles hem vist la importància que tenia per als andorrans la instal·lació del telègraf pel que representava com a mitjà de guanyar-se la vida per a alguns. Tot i així, el juliol de 1892, el delegat permanent està preocupat i demana al veguer francès, Charles Romeu, que l’informi de com els andorrans estan rebent la notícia de la instal·lació de la línia telegràfica a les valls. Els francesos encara recorden els actes violents i vandàlics de 1882 i no voldrien que es tornés a repetir aquesta situació. Segons les informacions que té Romeu, tant els que són afins al bisbe com els que ho són a França, han acollit amb alegria la notícia de la pròxima instal·lació del telègraf a Andorra. Esperen fins i tot amb impaciència el començament dels treballs i no hi ha cap símptoma d’agitació per part dels partidaris de la Mitra, només alguns capellans, adversaris sistemàtics de tot progrés, semblarien manifestar un descontentament platònic que segons el veguer no és preocupant.

Els consellers generals que van fer el 1882 una guerra acarnissada al projecte d’instal·lació telegràfica el desitgen ara vivament. Un dels que més en contra havia estat no ha dubtat a manifestar la seva satisfacció per aquesta decisió de França. Fins i tot ha afegit que el telègraf s’instal·la amb l’aprovació i la petició del Consell de les Valls, i ningú pot oposar-se a l’execució del projecte; tot suposant fins i tot que algú tingués una altra idea. Tot i així, no s’atreviria ni a exposar-la ni a propagar-la. Sembla que no hi ha la intenció de repetir la sobreexcitació dels esperits del 1882. Romeu pensa que pel que fa a l’oposició episcopal manifestada per l’actuació de l’ambaixador d’Espanya davant el ministre d’Assumptes Estrangers francès, no pot atribuir-se més que a la susceptibilitat de Monsenyor Salvador Casañas, que hauria desitjat, sens dubte, ser informat de les intencions del Govern francès des del moment de la presentació de la sol·licitud del Consell General que va rebre posteriorment del començament dels treballs.

Tot i que sembla que el conflicte del passat està apaivagat, Charles Romeu pensa que és indispensable, abans d’executar els treballs, d’obtenir del Consell General un compromís formal de cada parròquia declarant-se responsables del manteniment i de la conservació de la part de la línia telegràfica situada als seus territoris. Tot acte vandàlic serà objecte de persecució judicial i serà exercida contra tots els autors de desperfectes i danys.