El Catecisme de l'Església Catòlica defineix la bondat com un dels fruits de l'Esperit Sant. Etimològicament, procedeix del llatí bonitas, i significa qualitat de bo.

Sant Tomàs d'Aquino manifesta que Déu és la mateixa bondat i identifica Déu amb la seva pròpia bondat. Afirma: “Déu, com que és infinit i bo en tots els seus atributs, sempre és bo, i tot el que fa és per al bé. La bondat de Déu mai no s'esgota. La seva bondat mai no deixa de ser”. Argumenta que la bondat divina és el principi i el fi de tot allò creat i de la vida humana. “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo” (Gn 1, 31).

Com podem exercitar la bondat? Per a Sant Tomàs, un home bo és qui té bona voluntat. La voluntat la podem dirigir lliurement cap al bé. Així mateix, Aristòtil manifesta que tots els éssers humans poden desenvolupar accions virtuoses, i per això, la bondat és una qüestió d'hàbit. Però com podem determinar que una acció és bona? Una acció és bona si ens apropa al bé suprem, és a dir, si ens apropa a Déu.

La bondat és un estat de l'ànima. Tots naixem amb la inclinació cap al bé per la nostra filiació divina. Hem de ser bons en essència, i no només en aparença. Marc Aureli ens anima a ser autèntics, a viure la bondat des del fons de la nostra ànima. Assevera: “La bondat és invencible, sempre que sigui sincera i no irònica, no un acte”.

La gran tragèdia ocasionada per la dana a València propicià una onada de solidaritat, totalment desbordant, exemple de la bondat de les persones. Milers de voluntaris, des del primer moment es van llançar al carrer per ajudar, en la mesura del possible, les víctimes del desastre. Tothom volia auxiliar. Aquestes accions solidàries i totalment altruistes demostren que, com diu Rousseau, l'home és bo per naturalesa.

No obstant això, és una virtut que no sembla prou valorada, fins i tot de vegades s'associa a connotacions negatives. Així, sembla que les persones bones poden ser massa ingènues, com si aquest valor fos dolent. Quantes vegades hem sentit l'expressió: “de tan bo/na que sembla ximple/a”? Hi ha límit per a la benvolença? És la magnanimitat un valor en desús?

Hem de buscar la bondat com un propòsit de la vida. Tenir una voluntat ferma de fer el bé, per transmetre l'amor de Déu al proïsme. Realment quan ens apropem a Déu, apareix i emergeix no la nostra, sinó la seva bondat, sent nosaltres mirall i reflex del seu amor. Alguns Sants destaquen, especialment, pel seu caràcter bondadós. Un bon exemple és el papa Joan XXIII, conegut com el papa bo, pel seu tarannà pacífic i bonàs. D'ell també en destaca el sentit de l'humor fi i agut.

En ocasions sembla que el que és dolent atrau. Jo mai no ho he entès. Penso que la benignitat de les persones és el valor més important i hauria de ser un aspecte a l’alça. Tenir una bona persona al teu costat, t'anima a ser millor i, especialment, contribueix a la felicitat. “L'únic símbol de superioritat que conec és la bondat” (Ludwig van Beethoven).

Diversos estudis demostren que realitzar actes d'amabilitat o d’humanitat té conseqüències positives per a la salut física i mental. Entre els beneficis físics hi ha la disminució de la pressió arterial, la reducció de la inflamació i del dolor... i entre els mentals: millora l'ànim, redueix l'estrès, disminueix el deteriorament cognitiu... Resumint, la bondat ajuda a tenir una qualitat millor de vida. A més, ser generosos amb els altres vol dir també ser-ho amb un mateix. Quan coneixes l'amor i la bondat de Déu, et sents immensament feliç. “La bondat és el que importa, ja que és el bàlsam que posa una mica de suavitat en qualsevol nafra amarga” (Sant Pius X).

El papa Benet XVI al seu llibre: Déu és a prop, explica que la Mare de Déu, irradiava amor i bondat, perquè estava impregnada de la Paraula de Déu i de la Llum divina. Apropem-nos a la Verge, que com a Mare de Déu, participa del poder de la Seva bondat.