Just abans d’escriure aquestes línies m’ha aparegut un vídeo per les xarxes socials en què es veia un gosset amb cara de resignació cristiana vestit amb un jersei que li cordaven fins a dalt. D’un temps ençà, caminant pel carrer, em trobo sovint gossos amb tota mena d’indumentària, algunes de les quals provoquen més aviat vergonya aliena. No pel gos, que no en té cap culpa, sinó pels amos beneits que la pobra bèstia ha d’aguantar.
El primer que cal dir, desgraciadament, perquè hauria de ser una obvietat, però a la vista està que no ho és, és que els gossos no són persones. Ni els gossos ni cap animal, sigui salvatge o de companyia. Aquesta tendència que tenim d’humanitzar-los perquè ens fa molta gràcia és, d’entrada, una estupidesa, però sobretot, és un error, perquè d’aquesta manera estem destruint la pròpia identitat d’aquella bestiola. Per molt hivern que sigui i molt fred que faci, que tampoc en fa tant, almenys no tant com abans, el gos no necessita un abric com nosaltres, perquè el pèl que la natura li ha proporcionat sàviament fa les funcions de protecció suficient perquè no quedi petrificat com la Dama de gel cada hivern. I si tingués fred, que també podria ser, segons la raça, tampoc li passarà posant-li alguns dels parracs ridículs que hom li plantifica a sobre.
En resum, ja és prou trist haver de veure gossos lligats com si fossin llonganisses cada dia, ara també al camp o a la muntanya (per allò de l’os), que només falta haver de presenciar la trista imatge dels modelets de vint-i-un botó que els animals arrosseguen amb més pena que glòria pels carrers. Si us plau, tingueu pietat dels gossos i de vosaltres mateixos.
