Les creences són afirmacions internes que donem per certes i que configuren la nostra manera de veure el món, prendre decisions i actuar. Funcionen com ulleres invisibles que interpreten la realitat de forma determinada, sovint sense qüestionar-la. Però, d’on provenen aquestes creences? I fins a quin punt poden condicionar el nostre comportament?
L'origen de les creences
Des de petits rebem influències de la família, l’escola, la societat i les experiències personals. Aquestes influències es converteixen en creences per la repetició i les emocions associades. Si un nen escolta frases com “la vida és dura” o “els diners són dolents”, acabarà interioritzant-les com a veritats. En canvi, missatges com “ets capaç de superar un determinat repte” reforcen la confiança i l’autoestima. Aquest procés ens ajuda a comprendre el món i a formar la base de les nostres decisions.
Les creences es transmeten pel llenguatge, les accions i les expectatives dels altres. Sense adonar-nos, perpetuem patrons que limiten.
Creences limitants versus possibilitadores
Podem classificar les creences en dues categories: limitants i possibilitadores. Les limitants ens frenen, mostrant barreres que potser no existeixen, ens diuen què no podem fer o aconseguir, o que no ens mereixem certs èxits. Per exemple:
–“No soc prou bo en això.”
–“És massa tard per canviar.”
–“Si fracasso, vol dir que no serveixo.”
Aquestes frases generen impotència i restringeixen el creixement. En canvi, les possibilitadores ens impulsen i ens fan creure en les nostres capacitats, obrint-nos a noves oportunitats. Exemples d’aquestes creences són:
–“Puc aprendre de cada experiència, encara que no surti com espero.”
–“Sempre puc millorar si m'hi comprometo.”
–“Tinc el dret i la capacitat de canviar la meva vida.”
Reconèixer aquests dos tipus ens permet revisar el nostre enfocament.
Identificar i transformar les creences
El primer pas és prendre consciència de les creences que ens limiten. Cal observar com ens parlem i quines frases repetim. Quan detectem una creença limitant, la podem qüestionar: és real? Hi ha proves que la recolzin? Conec algú que hagi superat aquesta idea? Aquest procés requereix coratge i implica desafiar els nostres patrons.
Un cop identificada, podem treballar per reduir-ne l’impacte i substituir-la per una de possibilitadora. Així, si ens diem: “No soc creatiu”, podem canviar-ho per “quin primer pas puc fer per ser més creatiu?”. De la mateixa manera, si pensem que “els diners són dolents”, podem reformular-ho en “els diners són una eina que obre oportunitats per millorar la vida.”
La importància de l'entorn
L’entorn juga un paper clau en la formació de les creences. Si ens envoltem de persones que reforcen missatges negatius, serà difícil canviar. En canvi, un entorn que fomenti el creixement i la confiança és un gran aliat. Cal ser conscients del que fem, què compartim i amb qui. Tria amb cura les persones i els espais que et rodegen, ja que influeixen en el teu pensament i benestar. Compartir experiències amb una visió possibilitadora pot tenir un efecte multiplicador.
Un futur amb més possibilitats
Les creences no són inamovibles. Podem canviar-les amb atenció i voluntat. La clau és observar-les, desafiar-les i substituir-les per altres que ens permetin créixer. Quan canviem la manera de veure el món, també es transforma la nostra percepció. Cada petit canvi pot tenir un gran impacte. Potser és hora de revisar quines ulleres portem i si ens ajuden a avançar o ens mantenen atrapats. Tria amb cura les teves creences i construeix un futur ple d’oportunitats. Cada pas en el camí del creixement és una victòria sobre les limitacions del passat.
