Els prospectes que acompanyen les medicines que prenem venen impresos en lletra minúscula i, és clar, dins la capseta corresponent, però en un full a part, llestos perquè ni ens els mirem o els extraviem immediatament després de fer-ho. La majoria de ciutadans del primer món confessa invertir temps en la seva lectura, un quefer inusual a molts països en vies de desenvolupament, ja que els laboratoris, per no guanyar-hi un puto duro, gairebé ni es molesten a fer-los arribar fàrmacs.
Però al que anava. D’entre el personal que s’interessa per aquesta informació és quasi impossible trobar ningú que entengui un borrall del que hi diu. I no serà –n’estic convençut (?)– que les companyies no posin tot l’afany a oferir textos inequívocs i intel·ligibles, allunyats d’imprecisions i tecnicismes que resultin en missatges opacs. Així les coses, algú sap aclarir-me com és que les contraindicacions i interaccions són més difícils de desxifrar que un gravat celtibèric? Tant els costa explicar-se un pèl millor en comptes de rentar-se les mans i endegar-nos a aclarir dubtes a la farmàcia? Què vol dir que una potinga “mercès al mesilat de dihidroergotamina, agonista potent del receptor 5-HT1D [que a mi em sona a cosí llunyà d’R2D2] eleva el llindar del dolor gràcies a les qualitats de la propifenazona”? O que “el furoat de mometasona és un corticoide tòpic que posseeix propietats antiprurítiques i vasoconstrictores”, un terme, l’últim, que em fa pensar en una boa constrictor i afluixar-se’m els esfínters. No seria més senzill, ja posats i per no complicar-ho, desaconsellar totalment l’ús d’un compost a persones diabètiques, en lloc d’escriure que “el preparat conté 3,68 g de sacarosa, la qual cosa hauria de tenir-se en compte” en el cas d’aquests pacients? I què me’n dieu, de “durant el tractament cal evitar situacions que requereixin un estat especial d’alerta, com ara la conducció de vehicles o el maneig de maquinària perillosa”? Quina és la idea, que si vas fins a dalt de relaxants musculars és “preferible” no pilotar un Boing 747? Que si prens ansiolítics “vigilis” en el torn a la brigada d’artificiers, no sigui que a causa d’un “efecte secundari” tallis el cable que no toca? 
 Un dels meus favorits és “la neomicina present a la sang materna pot creuar la placenta i conduir a un teòric risc fetal”. Com quedem? És un perill o no? Parlem teòricament? Potencialment? Li ho demanem a Aristòtil? Perquè al final és cadascun de nosaltres, que acaba llepant. Que els ho diguin, si no, als pares de Regan MacNeil, la nena de l’exorcista, que van malinterpretar allò que, utilitzada en nens, la pseudoefedrina podria causar reaccions adverses no descrites. I ja veus la que es va muntar.