Com és costum des de fa anys, aquests dies previs a la diada de Sant Jordi assistim a un munt de presentacions de llibres de tots els gèneres i formats. Fa goig veure la puixança de la creativitat literària i de la producció editorial. Entre tantes novetats, moltes de les quals d’escriptors mediàtics i de renom, el llibre local intenta treure el cap i fer-se notar en una lluita desigual i tanmateix irrenunciable. En el nostre cas, els llibres d’Andorra i del Pirineu s’han anat obrint camí a pas ferm a mesura que ha anat creixent l’interès del públic lector per les històries de proximitat. Escriptors i editors per una banda i lectors per l’altra es retroalimenten. És com un peix que es mossega la cua: a més llibres arrelats al territori, més lectors d’aquestes obres, i viceversa. Tots plegats ens n’hem de sentir contents.

També amb motiu de la diada de Sant Jordi, l’Associació Llibre del Pirineu ha editat un catàleg que conté les ressenyes dels llibres de matriu pirinenca que han aparegut els darrers dotze mesos. N’hi ha prop d’una seixantena. És a dir, surten a una mitjana d’un llibre per setmana. La dada és prou eloqüent de la salut de què gaudeix el llibre que s’escriu o s’edita al Pirineu. Una xifra que hauria estat impensable fa només vint anys enrere. La realitat actual és possible per l‘aposta de les editorials, per la feina d’un bon grapat d’escriptors i per l’acollida del públic. La simbiosi perfecta per confluir en la vitalitat del llibre d’Andorra i del Pirineu.

Aquesta vitalitat s’aprecia en tots els gèneres literaris: assaig, narrativa, poesia, infantil i juvenil, natura i excursionisme... Cal posar en relleu el fenomen dels llibres que són fruit de la recerca històrica, patrimonial, etnogràfica... del territori. I és així perquè cada vegada són més els historiadors i investigadors, andorrans i pirinencs en general, que estudien el món local i el divulguen a través dels seus llibres. Al darrere hi ha unes editorials que hi creuen i, al davant, uns lectors que s’hi interessen. Conèixer el que ens és més proper és la millor manera de valorar-ho. Passa una cosa semblant amb els llibres per a nens i nenes que tenen per escenari el Pirineu. Cada vegada són més els contes que adapten llegendes, fets i personatges pirinencs. També en aquest cas, els petits lectors han respost molt positivament a l’oferta que han trobat a llibreries i biblioteques, de manera que s’han fet seves les històries que passen en llocs que els són propers i coneguts.

En el context que estem exposant, és interessant constatar la permeabilitat literària de la frontera d’Andorra amb la resta del Pirineu. Per dir-ho d’una forma més entenedora: escriptors andorrans escriuen sobre el Pirineu i escriptors pirinencs escriuen sobre Andorra d’una manera natural, sense complexos. Uns i altres narren també, a vegades, històries que transcorren a banda i banda de la frontera, com un territori continu, semblant però diferent. Al capdavall, compartim molt més del que ens pugui separar. Per això, escriptors andorrans i escriptors pirinencs formen un mateix corpus literari que es troba cada primer cap de setmana de setembre a la Fira del Llibre del Pirineu, d’Organyà, o que comparteix estand, quinze dies després, a la Setmana del Llibre en Català, de Barcelona.

En la figura geomètrica que formen autors, editors i lectors hi hem de comptar també bibliotecaris i llibreters. Els dos darrers tenen un paper clau perquè són els que donen visibilitat als llibres. En aquest sentit, cal posar en valor la seva sensibilitat a l’hora de crear espais propis de llibres de proximitat; en aquest cas, d’Andorra i del Pirineu. A les parades de Sant Jordi els llibres d’aquí acostumen a estar situats ben a la vista del públic, de tal manera que tothom té a l’abast les obres d’autors i temàtiques de prop. Llegiu Andorra, llegiu Pirineu.