En un país de muntanya, en què la neu aporta un percentatge molt elevat al producte interior brut, invertir per garantir els més alts nivells de qualitat i actualitzar constantment el sector de l’esquí és prioritari. En concordança, aquesta inversió ha de passar també per apostar pel capital humà que el fa créixer, i entre aquest s’hi troben, sense cap mena de dubte, els joves esquiadors nacionals. Cuidar el cicle del seu progrés, posar els mitjans necessaris des que són infants fins que comencen a arribar els èxits esportius, té tot el sentit. Un sentit que es plasma en el programa Esquí Escolar, el qual ja té vora 60 anys de vida i que fomenta que tots els alumnes del país tinguin accés a la pràctica de l’esport nacional. Aquest va tenir continuïtat en una segona fase amb la implementació de l’Esquí Estudi, projecte perquè les joves promeses a partir de segona ensenyança puguin reforçar la càrrega dels entrenaments –en uns anys decisius per al seu creixement com a esquiadors– sense haver de renunciar al pilar bàsic de l’educació, fent possible els dos objectius a través d’una adaptació del currículum escolar. Precisament aquesta setmana la FAE va reconèixer el paper de Roser Bastida per la seva labor en aquest projecte, juntament amb Albert Pintat, Carles Font i Toni Martí per la seva contribució en general a l’esquí.

L’objectiu de l’Esquí Estudi és forjar esquiadors referents que representin de manera notòria Andorra i, a la vegada, esdevinguin un model per als més joves que comencen. El programa, que ha estat possible partint d’un exercici de comprensió mútua per part dels equips docents, els tècnics i els mateixos esportistes, s’ha anat millorant curs rere curs i ja està donant els seus fruits. El clar exemple és el de Joan Verdú, que va poder integrar els estudis dins la seva preparació esportiva, un fet vital de cara a assolir els èxits actuals. 

Arribats a aquest punt i, amb l’aval que l’Esquí Estudi funciona, s’ha volgut fer un tercer pas més, ampliar-ho a d’altres disciplines esportives. El projecte es va començar a treballar en l’anterior legislatura i s’ha materialitzat en l’actual, amb l’inici, aquesta mateixa setmana, d’una prova pilot en què  participen quatre federacions –judo, natació, futbol i bàsquet-, i 26 joves esportistes de segona ensenyança de l’Escola Andorrana. Tots ells entrenaran els dimarts i dijous al matí, fet pel qual entraran més tard a l’escola. Recuperaran les hores lectives perdudes i estaran exempts de fer l’assignatura d’educació física.

L’Esport Estudi suposa una clau de volta més per a l’esport del país. També és una encomana de la Llei de l’esport del 2018, en la qual s’especifica la necessitat de “promoure disposicions i acords que permetin a l’esportista promesa compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i bons resultats dels seus estudis”. A la vegada, és una demanda de les federacions i clubs, la qual ha tingut el seu recorregut els darrers anys i que ha anat acompanyada tant de compromís, com d’hores de treball.

Ha estat precisament fruit d’aquest compromís que, a través dels ministeris d’Esports i d’Educació i de nou amb la implicació dels equips docents i federacions, a partir d’aquest curs acompanyem joves esportistes amb capacitats destacades en les seves disciplines perquè, sempre preservant el seu futur acadèmic, explotin les seves aptituds i rendiment, en pro d’ells mateixos, dels clubs o federacions que representen i, per extensió, en benefici de la bona imatge competitiva del país.

Els resultats de l’Esport Estudi, com ha passat amb el seu predecessor en l’esquí, possiblement no els veurem de forma immediata, però sí a mitjà i llarg termini. Sovint es critiquen els projectes per ser curterministes. Aquest, sense dubte, no ho és. És una aposta de futur per potenciar l’esport d’alt rendiment que, si es consolida, aportarà professionalització, preservarà el talent dels joves i auguro que també grans èxits esportius per a Andorra.