L’estimat CAEE (Centre d’Art d’Escaldes-Engordany) presenta, fins al 30 de maig, una retrospectiva de la història d’aquest equipament cultural, sobretot en l’àmbit presidit per una sèrie de plafons, compostos per Mariví Gomis, que mostren alguns capítols de la gran varietat temàtica, estilística i conceptual d’un model d’èxit que ha permès, gràcies a la professionalitat i l’amor dels tècnics, i a la clarividència, la confiança i la il·lusió dels gestors, alts nivells de qualitat, afluència i satisfacció aconseguits any rere any. També es projecta un audiovisual, produït per Quatresisvuit, en què responsables, docents, visitants habituals i creadors exposen experiències, idees i desitjos.
A l’última secció es proposa una oportuna reflexió per imaginar una plataforma inclusiva i alhora selecta que segueixi l’estela de les exposicions que han precedit l’actual, precisament enguany, en el 20è aniversari de l’espai expositiu, que no és només un museu a l’antiga, sinó un fòrum modern, dinàmic i participatiu, ja que compagina les plantes dedicades a col·leccions de l’escultor Josep Viladomat i del maquetista Josep Colomé, i la sala d’exhibicions temporals, en les quals habitualment s’ofereixen activitats creatives, lúdiques, divulgatives… S’hi convida el públic a aportar visions, crítiques i suggeriments.
I d’entrada tenim l’homenatge a artistes vinculats a l’entitat, una selecció d’obres del fons propi del Comú. Per a mi suposa un honor immerescut que hi hagi dues instantànies que vaig obtenir en una platja de la nostra vila germana de l’Étang-Salé, entre creacions majúscules: quadres, escultures, instal·lacions i fotografies, la majoria d’autors locals, que recomano contemplar i que evoco aquí de manera precària, sense copsar la bellesa ni la sublimitat de cada una, usant un nom i un adjectiu. Samantha Bosque: duresa vital. Rosa Mujal: plaers anatòmics. Zoe (Eva Martínez Pifarré): cicatrius íntimes. Sergi Mas: al·legoria juganera. Jean-Louis Toutain: alegria corporal. Mercè Ciaurriz: feminitat matèrica. Ignacio Burgos: humanitat intemporal. Francisco Sánchez: paratge ultramundà. Jaume Bagur: navegació solar. Francesc Galobardes: cromatisme revelador. Jaume Puig: paisatge entendrit. Carme Clavero: roses badades. Vitriòlics (Mayte Estévez i Carlos Fernández): pedaços vitris. Emma Regada: espurnes fèrries. John Morrison: bibliofília abstracta. Fiona Morrison: perspectiva aèria. Rafael Contreras: cadires apedaçades. Trudy Kunkeler: arquitectura onírica. Ester Pedescoll: closca protectora. Sílvia Guillem: constel·lacions llunyanes. Arnau Orobitg: libació podal. Mihai Bara: rumors esperpèntics. Alfons Valdés: ombres difuses. Jordi Casamajor: exvot mariner. Anna Antolínez: tarongina intangible. Maite Luque: identitat òssia. Montserrat Altimiras Corderroure: transició muntana. Demo (Eladio de Mora): llepolia sintètica. I Eve Ariza & Wali Hawes: miracle vínic.
