L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs, i coses que no sabem ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills. Aquest estiu deixem la velocitat, llegim els llibres que ens vinguin de gust, fem estiraments literaris i passem de l’algoritme. En cada article de juliol i agost hi haurà amagats uns quants títols de novel·les –algun, traduït al català– per llegir lentament. Avui són vuit:
Instagram ocupa tot el meu temps. Porto dies enganxada a aquesta xarxa que també està vinculada al Facebook, la xarxa de la gent més gran, totes dues plenes de publicitat. L’algoritme em posa davant dels morros allò que se suposa que m’interessa o que vol vendre’m. De tant en tant, jugo a aturar-me davant de certs posts o stories perquè em surtin tota l’estona més posts o d’aquell tema. Ara mateix tinc uns 1.984 vídeos de Nonnasilviofficial, una àvia italiana entranyable que fa plats bàsicament amb albergínia, tomates i mozzarella en un senzill obrador, que té les mans arrugades i plenes de talls i esgarrinxades, com si s’hagués passejat entre argelagues.
Instagram coneix la meva addició a les tomates? Els vídeos de cuina, de ioga i de moda no paren d’aparèixer. Shein s’anuncia cada dos minuts, dones que semblen aliades i passegen amb models d’estiu. De tant en tant, em surt Shein curve. La bogeria: 40 fotos de roba i sandàlies. El temps d’una espera d’un altre anunci és gairebé igual a zero.
Ara també em surten vídeos en francès, fruit d’haver buscat informació per al proper viatge. Informació a Google, d’altra banda. Cometo l’error d’aturar-m’hi més d’un segon i ja no puc parar l’allau: ara no para de sortir un jardiner francès donant consells sobre plantes domèstiques. Això ja és insuportable, va, també això passarà i d’aquí una estona l’algoritme tindrà una altra obsessió.
Intento aturar-me una mica més als posts i stories de teatre i arriba una estona de calma, em surten les estrenes al Grec, unes imatges que fan venir moltes ganes d’anar a veure Tots ocells, de la Perla 29, però al cap de no res, un altre cuiner italià amb uns tomàquets vermells d’estiu que m’encantaria tenir entre les possessions d’aquest estiu. Un altre plat, ara el posa el periodista Mikel Ayestaran, que des de fa mesos penja cada dia el tristíssim menú d’una família de Gaza. De seguida, un altre anunci: la gran cadena de venda de roba esportiva em vol temptar. Aquí l’algoritme sí que s’equivoca. El tema del tema, però, és què vull veure jo realment aquí dins?
En el pròxim gong trobareu els títols de les novel·les amagades.
Les set novel·les amagades a Estiraments literaris (2) eren: ‘Apeirògon’ de Colum McCann, ‘Cassigalls’ de Sergi Mas, ‘Cossos estranys’ d’Eva Arasa, ‘Mar i cel’ d’Àngel Guimerà, ‘De sobte truquen a la porta’ d’Etgar Keret, ‘La uruguaya’ de Pedro Mairal i ‘Nos vemos en agosto’ de Gabriel García Márquez.