L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs, i coses que no saben ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills. Aquest estiu, deixem la velocitat, llegim els llibres que ens vinguin de gust, fem estiraments literaris i passem de l’algoritme. En cada article de juliol i agost hi haurà amagats uns quants títols de novel·les –alguns traduïts al català– per llegir lentament. Avui són set:
Google em felicita perquè és el meu aniversari. Ho fa a les vuit del matí, molt d’hora trobo, és molt puntual i em fa moltíssima il·lusió. Em dona dues opcions: em cantarà Aniversari feliç o bé em donarà una recepta per fer un fantàstic pastís d’aniversari. Trio que em canti la cançó, perquè jo confesso que canto molt malament i sempre m’impressiona la gent que ho fa bé. De fet, no és gent, és una màquina, però és igual. En faig 53, he escrit llibres, potser escriure és viure, he tingut dos fills, però crec que no plantaré cap arbre. Deixo les reflexions matinals, és igual. Això de la felicitació del Google em té fascinada.
Entro a mirar què fa altra gent a qui també han felicitat, hi ha missatges: “Gràcies, Google, per ser el primer a felicitar-me”. Mentre busco l’aplicació del temps, avui nuvolositat variable, descobreixo una altra opció, només apta amb el mòbil: si sacsejo l’aparell puc apagar les espelmes del pastís virtual. És una bufada digital. Ho faig i aplaudeixo. Ja sé que tot és mentida, però fa gràcia, em sento com una d’aquelles japoneses que lloga amics per internet i també sap que tot és mentida.
Google em diu que si clico en un enllaç veuré tots els famosos que també fan anys avui. Quins deuen ser? Famosos d’aquells rancis de la revista Hola!, aristòcrates i toreros, famosos del món del cinema i la música o famosos d’aquells de la Isla de las tentaciones que són famosos només perquè han participat abans al Gran Hermano i han entrat en un bucle de fama sense fer mai res en aquest món? No són gent normal. Doncs no, primer em surt Carolina Miranda, actriu mexicana que surt a les fotos lluint fantàstics vestits escotats de color fúcsia en un jardí vora el mar, i després descobreixo que comparteixo dia ni més ni menys que amb Messi. Lionel Messi va néixer el 24 de juny del 1987!
Deixo Google perquè ja n’hi ha prou, porto tres hores enganxada a l’ordinador i al mòbil, m’he llevat i no he aixecat el cap de les pantalles. Abans de tancar-les veig un missatge del meu banc. També em felicita l’aniversari! No em fan ni cas quan vaig al taulell –de fet, no puc anar al taulell perquè tot ho volen digital– i ara em desitgen felicitat... Ah, i encara una última alerta: si passo pel meu supermercat de sempre, em regalaran una caixeta de bombons de la seva marca blanca. No puc ser més feliç.
(En el pròxim gong trobareu tots els títols de les novel·les amagades).
