Julia, una pintora vídua i solitària, arriba a Nerja buscant tranquil·litat, i poc s’espera que els seus plans se n’aniran a fer punyetes. Només aterrar té la mala sort de conèixer un grup de nois i noies estiuejants, i passats no gaires dies el Pancho, un jove del poble que, lluny de gaudir de vacances, pringa com un capullo fent encàrrecs a la botiga dels seus tiets. Finalment, ja ho hem dit, que de calma en tindria poca, entaula amistat amb Chanquete, un vell pescador retirat que viu a La Dorada, el seu vaixell, en un clar exemple de bullying immobiliari a la tercera edat.
Ningú no ho diu, però segurament l’home ha hagut de jubilar-se prematurament de la noble professió afligit per mil malalties reumàtiques que pateix després d’anys d’humitats i feina penosa i mal pagada o, probablement, a conseqüència de les polítiques europees de reestructuració del sector, que es renta les mans amb els més veterans per donar pas a les noves generacions –la qual cosa no deixa de ser un contrasentit de primer ordre: no hi ha cap adolescent prou eixelebrat com per voler dedicar-se a la pesca. La qüestió és que la colla pessigolla queda composta pel xaval autòcton més Javi (el guapo), Bea (la guapa), Desi (l’amiga lletja de la guapa), Tito (germà de la guapa), Piraña (amic gordo del germà de la guapa) i Quique (tothom ignora què hi pinta, allà al mig). D’entrada hi haurà qui podria qüestionar-se les intencions dels adults a l’hora d’interactuar amb el jovent, però com es veurà, res no fa sospitar sobre propòsits espuris o relacionats amb cap gangbang intergeneracional. La història té més a veure amb viure moltes aventures estivals. És una manera de parlar, perquè la veritat és que són tots una banda de flipats que es pensen el centre de l’univers, com veiem el dia que Tito i Piraña troben una pila de peixos morts a la platja. Evidentment, corren com imbècils a comunicar-li-ho al Chanquete, que sembla que ho sap tot i intueix –causa original on n’hi hagi– que tot és responsabilitat d’una química que hi ha al terme municipal. Que els ho diguin, això també és cert, als habitants de Tarragona i comarques. 
Descartant cap acció directa, el grupet articula –si en són, de passerells– una patrulla de nom súper trencador, Operació Planeta Net, que munta guàrdia a les nits. La tàctica, és clar, comportant que els vagin caient diversos càstigs i, rebels i irreductibles com són, acaben parlant a l’inrevés per vacil·lar els progenitors. Som als 80, ens oblidàvem de dir-ho: en l’actualitat els mateixos teenagers, absorbits en les seves pantalles mòbils, no s’haurien assabentat de res, i l’únic que interessaria al Javi és ajudar la Bea a alleugerir el pes de la seva virginitat.