Estem al juliol del 1887 i en aquella Andorra idíl·lica i tranquil·la també passen coses. En aquest cas de persones que pensen que podran trobar refugi a Andorra sense tenir en compte la particularitat del país, que compta amb un copríncep francès i sobretot amb un veguer francès que vetlla perquè s’imparteixi la justícia a aquestes valls. O senzillament andorrans que se senten a l’empara d’honorar els seus deutes contractats a França pensant que no tindran cap conseqüència.
Marcel Bony va pensar que estaria protegit a Andorra i es va trobar  que el batlle francès, complint les ordres del veguer, Charles Romeu, el va fer portar fora del territori andorrà i el van conduir fins a Perpinyà. Allà va haver de respondre davant els tribunals francesos pel delicte d’insubordinació a la llei militar del seu país, França. No només era un mal tema i, segons pensa Romeu, amb raó l’expulsaren de les Valls, sinó també un mal ciutadà que havia eludit el servei militar. A més, sembla que en Marcel Bony d’alguna manera es vantava davant la Delegació Permanent d’haver amenaçat amb el seu fusell al Prat de les Escaldes, que era el seu patró. A Romeu, que viu a Prada de Conflent i es desplaça diverses vegades a l’any a Andorra, li agrada estar assabentat de tot el que passa a Andorra. En aquesta ocasió, li retreu al seu batlle francès que l’hauria d’haver informat d’un fet tan greu com aquest. 
Aquell estiu de 1887, també arriba al veguer francès una queixa de E. Sarrouil de Léran del departament de l’Arieja. Es queixa que el sabater d’Andorra la Vella, Antoni Colomer, té un deute amb Sarrouil d’una suma de 760 francs que li va reclamar el seu creditor el 6 de novembre de l’any anterior. Charles Romeu informa al seu batlle que estarà a les Valls el 2 o 3 d’agost i li prega que mentrestant pregunti al dit Colomer i investigui aquest assumpte. Això permetrà al veguer donar una solució durant els pocs dies que passarà a Andorra. El veguer té en el seu poder una còpia autèntica del compte detallat del material entregat del qual se sol·licita el pagament a Colomer.
Charles Romeu avisa al batlle que s’aturarà a Soldeu i Canillo. Espera que en aquesta última població el batlle podrà venir i acompanyar-lo fins a Encamp, on també vol fer parada. Demana també que contacti amb Bonaventura Moles, secretari de la vegueria, i que l’acompanyi per recollir-lo a Canillo. Quan ho tingui clar, li notificarà el dia i l’hora de la seva arribada. A aquest efecte, no s’haurà de preocupar per les muntures, ja que ell mateix s’encarregarà de donar ordres a Andorra la Vella perquè el vinguin a buscar a Porté. No obstant això, tan aviat com es fixi el dia de la seva arribada, el batlle francès haurà de notificar-ho als consellers generals, als cònsols i als consellers de parròquia i al capità de Canillo. A Romeu li agradaria molt veure’ls i reunir-se amb ells.