Quan arriben les vacances, jo, que em dedico a això del món de l’espectacle, tinc una mena de deformació professional i se’m fa difícil desconnectar i deixar de seguir l’actualitat escènica. Sé que és vital fer net mentalment parlant i passar uns dies amb la ment en blanc. Però no puc evitar, si estic de vacances en algun lloc, mirar la cartellera teatral o musical per veure si hi ha alguna cosa interessant per veure. Suposo que és perquè la meva feina és, a més a més, una autèntica passió. I he de dir que he descobert autèntiques joies amb aquesta pràctica de veure que fan en alguns dels llocs que visitava.
Recordo, per exemple, que en la meva primera visita a Salzburg vaig veure la famosa Traviata dirigida per Willy Decker amb una descomunal Anna Netrebko que ja començava a despuntar com la gran estrella que és, i al seu costat un no menys magnífic Rolando Villazón. O la magnètica òpera contemporània Quartett, del compositor italià Luca Francesconi, amb la impactant posada en escena d’Àlex Ollé al festival Holland d’Amsterdam. Un autèntic luxe.
Això és el que em passa a mi. Se’m fa impossible deixar d’anar a un teatre. I això que estic rodejat tot l’any de propostes escèniques. En canvi, hi ha molta gent que viatja expressament per veure espectacles o concerts. Conec diverses persones que van a Londres cada cert temps per veure teatre musical o d’altres que són espectadors fidels de diversos festivals estiuencs i assisteixen cada any com a espectadors. Aquesta és una pràctica que m’encanta.
Recordo quan era jove i arribava aquesta època de l’any la magnífica sensació que m’envaïa quan assistia om espectador a representacions o concerts en els festivals d’estiu. Aquella sensació de conduir el cotxe amb la música ben alta i les finestres obertes, d’anar a la platja durant tot el dia i a la nit assistir a una representació. I la posterior tertúlia sobre el que havíem vist en unes nits que semblaven fer-se eternes. I aquesta seducció per aquestes cites estiuenques encara em persegueix. Intento anar-hi sempre que puc i continuo conservant algunes d’aquestes màgiques sensacions.
Al nostre voltant en tenim alguns de ben interessants: des del d’Avinyó fins al d’Aix en Provence. Des del festival Castell de Peralada a les propostes del Festival Grec a la ciutat de Barcelona. En tots ells propostes molt interessants en tots els àmbits de les arts escèniques. I per als més viatgers recomanaria el fantàstic festival d’Edimburg o el de Salzburg. Dues de les cites més prestigioses. Moltes vegades veureu que les entrades estan exhaurides, però acosteu-vos a les taquilles. Sempre hi ha devolucions o entrades d’última hora que es posen a la venda al darrer moment. He de dir que en els pitjors dels casos quasi sempre he acabat trobant entrades.
I ara algunes recomanacions per aquest estiu: a Londres, la nova producció del famós musical Cabaret, que estan fent al que ara anomenen com a Kit Kat Club. Una molt bona oportunitat en aquesta Europa boja de redescobrir una obra que parla de la pujada dels extremismes. A Aix en Provence, la nova producció de Madama Butterfly amb la superlativa Ermonela Jaho en el rol principal. Una de les artistes més colpidores en un dels seus personatges mítics. Al Grec de Barcelona, la particular visió de Hamlet de la directora Christiane Jatahy, una de les veus més interessants en el panorama actual teatral. I al Festival Castell de Peralada, Pasión Almodóvar. L’espectacle que vam produir aquí a Andorra al nostre Clàssicand i que comença a caminar més enllà de les nostres fronteres. Estiu escènic.