D’un temps ençà, però molt sovint darrerament, m’he trobat amb amics i coneguts que es lamenten de les dificultats amb què es troben per aconseguir cita al metge. És igual que es tracti del preferent o d’un especialista un cop els hi han derivat i, malauradament, també és indiferent el tipus de patologia que puguin tenir si bé, sortosament, no n’hi ha hagut encara cap d’extremadament greu que els hagi portat a passar per Urgències.
Vull pensar que no és una qüestió generalitzada i que afecta únicament alguns professionals, però, directament o indirectament, he pogut constatar que calen dos mesos d’espera per al metge de capçalera, més d’un mes i mig per al pediatre i fins a sis mesos en el cas d’una visita al dermatòleg, fet que ha disparat les consultes d’un conegut centre privat d’aquesta especialitat.
Més enllà del fet que, en determinats casos, quan toca la visita ja no hi ha la molèstia que en va originar la demanda, i que tot podria semblar una simple anècdota, em preocupa en canvi determinada espera en d’altres situacions.
És per exemple un dels darrers casos que m’han comentat. Visita a principis de febrer al metge referent després de rebre els resultats d’una analítica, i derivació d’aquest cap a l’especialista amb anotació de “caràcter preferent”, ja que calia, amb certa urgència, afinar un diagnòstic. Trucada al SAAS per demanar hora i, incomprensiblement, visita programada per al 8 d’abril, malgrat que la mateixa persona que va agafar el telèfon va dir: “Ui, és preferent... a veure... mantenim el 8, i si es pot abans ja els trucarem”. Gairebé a finals de març no tinc constància que hagi tingut lloc cap trucada, però sí en canvi que el diagnòstic es va afinar per una altra banda. Presumim tot sovint de sistema sanitari, però si ho volem continuar fent sense fer el ridícul potser caldria revisar determinades coses i, de pas, buscar al diccionari què vol dir preferent.
