El comunicat conjunt de les principals associacions dels sectors de la construcció i immobiliària, juntament amb l’Associació de Propietaris de Béns Immobles i l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics, per manifestar el rebuig al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge ha evidenciat novament la manca de consens que hi ha, i no només a nivell polític, sobre un text que busca frenar el creixement desbocat del país i fer-ho sostenible i a la vegada incrementar el parc d’habitatges per pal·liar la problemàtica actual d’accés a l’habitatge.
La nota, al marge de provocar l’enuig i la decepció d’un Govern que no acaba de tancar files al voltant d’aquest projecte de llei, ha posat de manifest també l’estranya concepció de diàleg que tenen alguns, un concepte que malauradament massa sovint s’interpreta de forma diferent en funció del costat de la taula on s’estigui i que, també sovint, s’utilitza com a pretext per no acabar de tancar les coses.
Sigui com sigui, cal recordar que el Govern va anunciar aquest projecte de llei a principis d’abril i que no va ser fins a principis d’agost quan el va entrar a tràmit parlamentari. Més de quatre mesos més tard, un període que, segons es va dir, havia de servir per dialogar i buscar el consens amb els diferents agents afectats per aquesta llei.
Sorprèn per tant, i més enllà dels posicionaments dels diferents sectors que ja es van expressar quan es va anunciar el text, que sigui ara quan aquestes nou associacions fan públic un comunicat advertint del perjudici de la llei per als seus interessos i a més a més demanin un procés de diàleg obert i transparent quan, ja durant aquest temps s’han anat reunint amb el Govern i han estat aportant possibles esmenes al text. Sembla que si no se’ls diu sí a tot, per alguns no hi ha diàleg.
