Mentre Andorra desfulla la margarida –i sembla que, afortunadament, el debat se centra en allò que s’ha de centrar– frontera avall s’ha viscut una de les campanyes per a les campanyes més barroeres, inútils i poc exemplars que es puguin recordar. I això que el llistó estava alt. A penes el nom d’Europa ha aparegut com a teló de fons en la poc exemplar guerra del fang que s’hi han muntat tots amb alegria. La reflexió és de Perogrullo, prou que ho sé, ¿però és així com esperen que els ciutadans s’interessin per unes institucions que ja els resulten burocràticament antipàtiques i antipàticament llunyanes? Es mobilitzarà el personal per anar a votar i dir la seva allà on tot es cou, d’on tants drets i el benestar futur en depenen, o tirarà cap a la platja?
Només semblen haver-ho tingut clar els pagesos. Una altra qüestió és si han errat el tret: s’ha vist mínimament afectat, importunat, ni gratada la màniga, de cap sucosament remunerat buròcrata o polític ben aposentat a Brussel·les? (Ja de pas, i per les advertències, que hi tornaran, no estan dilapidant el suport ciutadà amb què comptaven? Calia mostrar tan poca empatia amb altres treballadors que també tenen els seus problemes? No és estrany, és clar, si com sembla el gruix de manifestants venien de comarques llunyanes i, òbviament, no tenen un familiar fronterer, un client andorrà).
Digressió a banda, qui també té molt clar que està en joc al Parlament Europeu és l’extrema dreta. Aquests no han badat. I, sospito, encara que tímidament, la Generalitat, que aprofitava per publicar el repartiment de fons Next Generation. Més que res per si a algú s'oblida de què parlem.