En aquest inici d’any el Govern, el Consell General i el conjunt de les institucions estan en una fase de tensió força preocupant. I l’opinió pública està travessant una mena de sobreescalfament negativista.
Els consellers generals de la majoria estan, pel cap baix, desorientats. I de moment, a l’hora de defensar l’associació amb la Unió Europea, no hi són.
La política andorrana està al llindar de passar del grinyolament al col·lapse.
La proposta, modernitzadora i molt positiva per al futur de les noves generacions d’andorrans, d’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea rep més opinions negatives que quan es van iniciar les negociacions amb la Comissió Europea.
Està agregant i aplegant, malgrat no ser-hi per a res, diversos motius d’emprenyament –augment del cost de la vida, accés a l’habitatge a un preu assequible, normes administratives exageradament controladores, pèrdua del nivell social– que preocupen la societat andorrana.
Com si patís l’atracció fatal d’un imant, tot el que es pot assimilar a l’"antiespotisme” o a l'"anti-DA” s’hi suma. El descontentament i en algun cas la ràbia, sí ràbia, contra els que apareixen com uns privilegiats per la fortuna, el càrrec institucional, o la posició laboral, i el cansament de molts empresaris i professionals, que n’estan fins al capdamunt d’una Administració omnipresent a l’hora de posar bastons a les rodes, es retroben i conjuminen en un mateix remolí.
Cal, és urgent, que tothom recuperi l’esma i toqui de peus a terra.
Hom pot trobar desencerts i poca traça en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. N’hi ha, i nosaltres hem estat els primers a assenyalar-ho i argumentar-ho. I això no ha pas impedit que siguem al capdavant de la defensa de l’acord d’associació i el suport a la seva aprovació. Hi som constatant que altres, que haurien de ser-hi, s’escapen d’estudi.
Per això esdevé ja força feixuc escoltar la cantarella del secretari d’Estat que no desaprofita cap micròfon per continuar cantant les excel·lències d’una negociació pretesament exitosa en la qual, segons ell, no s’hi podria trobar cap inconvenient ni menyscapte (BonDia 27 de desembre del 2024, pàg. 4)
Temps hi haurà per assenyalar no solament els serrells i mancances d’una negociació mal portada, sinó per deixar en evidència algunes espifiades, polítiques i econòmiques, força importants.
Ara, però, convindria que la política passi al davant de la retòrica desesperadament tecnocràtica que desanima fins i tot els seus partidaris més fidels.
Per això defensem l’acord d’associació, perquè globalment és un text que permetrà al nostre país avançar.
Però una vegada s’hagi aconseguit el suport popular a l’acord, caldrà estar en disposició d’aplicar-lo i, sobretot, de modular i discutir la seva aplicació.
Quina perspectiva de futur s’ofereix a la joventut del país en aquest inici d’any?
Quan deixaran els membres del Govern de parlar de “pedagogia”, com si el nostre país fos una classe escolar d’incults i de mandrosos? Andorra no és un full d’Excel.
El pecat original de la majoria que governa el país des de l’estiu del 2011 és aquesta pretensió de superioritat que bona part de la ciutadania percep com una mostra de menyspreu.
Emmanuel Macron, en iniciar el seu camí cap a la presidència de la República, va parlar de “Changer les usages et les visages”. Canviar les maneres de fer i les cares en aquest procés d’embrancament amb la Unió Europea esdevé urgent. Ho vaig escriure en la conclusió del Quadern del CERES el 10 d’octubre del 2024 i ho vaig exposar en la presentació pública del dia 27 de novembre que tant sembla haver ferit la fina susceptibilitat del secretari d’Estat negociador.
Encarar la consolidació positiva de les relacions d’Andorra amb la Unió Europea s’haurà de fer amb força, equilibri, valor i seny.
Qualitats que avui no es veuen prou assentades.