En les nostres societats el canvi d’any civil s’acostuma a celebrar enmig de grans festes multitudinàries ja siguin familiars, amb amics o amb desconeguts. Any rere any, el mateix dia, muntem una posada en escena, fent tot el possible per encarar el futur, del dia de després, amb optimisme. Però de cop, tant bon punt ens desprenem d’aquest estat de levitació, la realitat del món en el qual vivim ens assalta. Se’ns presenta caòtica i poc amable.
A nivell social observem com tant a casa nostra com en el món occidental l’envelliment de la població tensarà encara més el nostre dia a dia. A les piràmides de població només els queda el nom, ja que com la nostra, semblen més un rombe. Amb uns índexs de naixement de 0,79 a Andorra, 1,84 a França, 1,19 a Espanya, 1,35 a Portugal, 1,58 a Alemanya o 1,7 als Estats Units, lluny dels 2,1 que asseguren la renovació de les generacions. Quasi no es disposa de base per sustentar les jubilacions, posant en escac, entre altres, els sistemes de Seguretat Social, els mercats laborals, les solidaritats, el creixement. I és que la pervivència de les nostres societats només serà possible gràcies a les migracions, tot i les controvèrsies que generen avui en dia.
A nivell econòmic, la desigualtat de creixement entre els Estats Units i la Unió Europea serà molt més evident. A Europa, ens espera seguir capejant amb els alts costos de l’energia, veient com els dèficits segueixen disparats, fent que el nostre dia a dia sigui cada cop més difícil. I amb impotència, observarem com no podem competir amb les economies emergents dels països del Golf, del sud-est asiàtic o d’Amèrica Llatina, que acapararan els mercats amb 40% al creixement econòmic mundial.
A nivell polític, tant a casa nostra com en el món occidental, veiem com els interessos personals dels dirigents i de les forces vives que els donen vida imperen sobre l’interès general dels pobles. No hi ha cap líder que fomenti il·lusió ni que federi. Tampoc que generi esperança d’un món millor. És més, més aviat provoquen el rebuig i en el millor dels casos, la indiferència.
A nivell institucional, en moltes societats la democràcia perd valor. Els jocs de les aliances no té en compte el sentit del vot popular, fent que el divorci entre els votants i els dirigents sigui cada cop més profund, amb una desafecció de les persones que les allunya de les institucions i que alimenta els gruixos de l’abstenció en cada contesa electoral.
A nivell mediambiental i malgrat tot el que es diu, la temperatura el 2024 a nivell mundial va augmentar de 0,12ºC respecte al 2023, fent que el 2024 la temperatura mitjana a nivell mundial fos de 1,6ºC, molt per sobre les temperatures globals de 1,1ºC de l’època preindustrial. La pujada del nivell del mar no s’atura. Es polvoritzen els compromisos contrets als Acords de París del 2015 i en les diferents conferències climàtiques mundials, les COPs, fent que els fenòmens climàtics extrems siguin cada cop més habituals! Les sequeres severes, els tornados, les esllavissades, els huracans, les inundacions devastadores com a València l’octubre 2024, els ciclons arrasadors com el cicló Xido a la Illa de Mayotte el desembre 2024 i Dikeledi aquest darrer cap de setmana de gener 2025 o els incendis enfurismats de Los Angeles des de la setmana passada, en són uns exemples. I el més greu és que no són fets puntuals.
I per acabar, a nivell de les relacions internacionals, la multiplicitat de conflictes al món és esfereïdora; hi ha conflictes territorials, religiosos, comunitaris, alimentaris, de l’aigua, econòmics, etc. Als conflictes a Gaza, a Ucraïna, al Iemen, al Sudan, a la República democràtica del Congo o a Myanmar, s’hi sumen transicions delicades com a Síria sense oblidar, transicions impossibles com a Veneçuela amb dirigents enganxats com a paparres al poder.
Tot plegat, caòtic!
