El corrector del diari La Vanguardia, Magí Camps, publicava dilluns passat un text en què anunciava que el suec s’apuntava al sexe per països. Per a il·lustrar el text, ens recordava com de coneguda és l’expressió fer un francès, una altra manera de denominar una fel·lació, sense oblidar-se del grec, que també s’utilitza per a parlar del sexe anal. Tot parlant del tema amb un canadenc em va fer notar que aquesta denominació no era internacional, ja que per raons òbvies fer un francès no s’utilitzava ni a França ni tampoc als països de parla anglesa per una estranya relació d’amor-odi. Li vaig apuntar que, per contra, d’un petó amb llengua en anglès se’n diu un french kiss (petó francès).
L’article prosseguia amb la definició d’una cubana, que no seria més que estimular el penis amb els pits de l’altra persona de jocs. No deixa de ser curiós que a Itàlia a aquesta pràctica se la conegui com fer una espanyola. L’article prosseguia explicant que, gràcies al videopòdcast Cardem amb la normativa, havia descobert que l’expressió fer un suec significa masturbar-se mútuament. Abans, però, també ens havia explicat l’existència d’una altra expressió, prou coneguda, en la qual s’utilitzava el gentilici suec, que no és altra que fer-se el suec. Una frase que potser a casa nostra no s’utilitza massa, ja que ens queda molt més a prop fer-se l’andorrà. En aquest cas, fins i tot la recull el Manual Digest i, com és prou sabut, no significa una altra cosa que fer-se el desentès.
En Magí acabava l’article apuntant que si el gentilici català aconseguia definir una nova pràctica sexual faria un pas de gegant. El cas és que hi vaig estar donant tombs una estona sense que se me n'acudís cap. Per contra, a mitja tarda se’m va encendre una llumeta. Ho tenia davant dels ulls i no me n'havia adonat. Potser sí que no incloïa el gentilici català, però sí un d’un territori on es parla.
No cal ser massa observador per adonar-se que el Principat d’Andorra es troba entre dos països. Una particularitat que, sens dubte no és exclusiva d’aquest racó del món. El que sí que és cert, tal com vol corroborar la declaració dels Pariatges com a Patrimoni de la Unesco, és que la relació d’Andorra amb els dos països que l’envolten és certament especial, per no dir única.
Com no podria ser d’una altra manera, el lector es demanarà què té a veure tot això amb les pràctiques sexuals. Posem per cas que ens trobem en una relació de tres persones, i a una d’elles li toca estar al mig. Em sembla a mi que seria la definició perfecta del que seria fer un andorrà.