Comença el nou curs, que per molts de nosaltres sembla la forma i manera més lògica de començar l’any, de curs a curs. Aquesta nova temporada portarà propostes interesants que haurem de tenir present al llarg del temps en forma de certàmens, temporades, festivals, convocatòries i altres invents escènics que arribaran durant la dupla 24/25. També tindrem novetats (espero) fora dels escenaris i més a prop de lleis i convenis i estatuts. Serà el moment decisiu.
Per la part que em toca intentaré ser conscient i pendent de totes les propostes, camins i notícies per compartir una temporada més aquí i fer xarxa de followers lectores. Es l’inici del curs acadèmic també, de les noves activitats extraescolars, d’oci i de cultivar l’esperit artístic, que mai es tard. Visualitzar el final de l’estiu, que setembre sembla quasi tardor. Esperem que ens doni una mica de treva i encara gaudir del record estival i de caps de setmana, almenys, amb una mica de sol i vida abans d’endinsar-nos dins de les aules i les sales d’assaig.
Aprofito allò de no tancar-se i comencem per sortir al carrer aquest cap de setmana, que es el primer que arriba en to festivalero. Ja el tenim aquí, la tercera edició del Festival de Teatre al Carrer, el FesTac. Aquí comença de veritat el camí per saber si aquesta tercera edició serà la que marqui el futur del festival, que des dels carrers de Sant Julià, porta una nova programació per no sortir de la via publica en tots tres dies.
Des de demà i fins diumenge tenim ple d’actuacions, performances, instal·lacions i activitats el centre de la parròquia. No faré aquí un desenvolupament de cada dia, que per això ja tenim altres mitjans, xarxes i cartells que donen una informació al detall per poder gaudir i decidir de l’oferta, no només artística sinó de oci i de turisme. Aquesta edició ha apostat pel talent local, per ser més ambiciós i que també ha tingut amb el Comú un aliat amb més força (no parlem de diners, que son importants) sinó del recolzament i de la feina del dia a dia, que al final es que fa créixer els projectes de veritat. increment de la participació d’entitats publiques i privades que volen apostar per la qualitat de les propostes, més allà del entreteniment i donant aquell punt de fons que tots volem veure.
No puc parlar sense ser part d’aquest invent, i això sempre dona una mica color al que escrivim, es cert; la imparcialitat queda una mica de costat. Però com fa la dita castellana, “lo cortés no quita lo valiente” i penso de veritat que el FesTac es una oportunitat per descobrir una forma diferent de veure espectacles, de viure de prop, de sortir de la cotilla que a vegades ens donen les sales i teatres, per descobrir un gènere, el teatre de carrer que aquí a casa no tenim la sort de cultivar amb regularitat (fer coses al carrer no es el mateix que fer espectacles pel carrer).
Aprofitem els últims sospirs de l’estiu i aquest cap de setmana respirem sol i teatre.
