Recordo els meus primers viatges al festival de Peralada, on vaig poder gaudir de concerts extraordinaris i de produccions de grans directors. Escapades al festival d’Avinyó per veure lectures sorprenents dels grans clàssics que obrien la meva ment a noves propostes estètiques i dramatúrgiques. O els meus primers anys d’estudiant a Barcelona, amb el Festival Grec o l’Olimpíada cultural, al voltant dels Jocs Olímpics del 92 (ara he delatat la meva edat amb aquesta anècdota!)
M’agrada molt assistir a festivals com a espectador. Trobo molt enriquidor anar fins a un lloc amb l’única finalitat de gaudir de propostes culturals. Relaxar-me i tenir una agenda enfocada només en la tasca de veure diferents espectacles agrupats en un únic lloc.
Deixar-me sorprendre per peces i obres que no conec, tenir la possibilitat de veure artistes que segueixo i admiro de fa temps.
Sempre he sentit aquesta atracció.
Aquestes cites em van permetre descobrir grans referents de l’escena mundial: des de Peter Brook, de qui parlava ara fa uns dies, fins a Robert Wilson, des de concerts simfònics a òpera representada passant per dansa o recitals més íntims... Tot hi té cabuda en un festival.
Sempre he pensat que festival ve de festa. I d’aquesta manera ho vivia i ho continuo vivint. Una gran festa al voltant de la cultura. El ClàssicAnd, cita de la qual un servidor n’és el responsable, arribarà en uns dies a la segona edició. Començar sempre és difícil. I no ha estat fàcil per a cap dels festivals avui consolidats. Però són una oportunitat excel·lent per apropar a la gent un seguit de propostes culturals de gran qualitat. De descobrir alguns dels millors artistes del panorama actual i de gaudir d’altres ja de més consagrats.
Artistes locals i internacionals comparteixen un mateix espai durant uns dies i es nodreixen mútuament. Escenaris i localitzacions especials ens conviden a deixar-nos seduir.
En aquesta edició del 2024 tindrem propostes molt diferents i variades. Des d’un concert de bandes sonores de John Williams –gratuït– a dues llegendes del piano com són les germanes Labèque. Des d’una de les més particulars companyies de dansa contemporània de Suècia fins a un dels darrers espectacles del Petit Liceu adreçat als més menuts. Propostes molt diferents que ens permetran durant gairebé tres setmanes fer un recorregut per variats estils musicals. Des del barroc, amb Il trionfo del tempo e del disinganno, del gran Haendel, a la música contemporània amb Philip Glass i la Trilogia Cocteau. Podrem escoltar veus importants, com la del baríton Benjamin Appl o el contratenor Xavier Sabata. Passant per propostes més populars, com el concert exclusiu amb Pasión Vega interpretant cançons de les pel·lícules de Pedro Almodóvar i l’actor Lambert Wilson recitant textos de caràcter gòtic.
Algunes propostes molt especials ens arriben de llocs tan prestigiosos com la Philarmonie de París o la Biennal de Venècia. D’altres són creacions exclusives fetes per Andorra. A més de recitals amb artistes del país i col·laboracions com la que encetem amb el Sax Fest. Totes elles decidides a dialogar amb els espectadors i fer que el país es converteixi per uns dies en una trobada de cultures al voltant de la música com a nexe d’unió.
Vam fer un tastet amb la sensacional Joyce Didonato al març i espero que els espectadors apostin per aquest ClàsssicAnd i gaudeixin del que els hem preparat de la mateixa manera que nosaltres ho estem fent preparant-lo.
Esperem que aquesta iniciativa hagi arribat per quedar-se i sumar-se a les diferents propostes culturals ja existents al nostre país. Comença el compte enrere. Nervis i papallones a l’estómac, amb el desig que aquesta segona edició sigui per a tothom una Festa.