Vaig dir la frase a algú que em va ajudar a creuar. "Començàrem bé", em va saludar alertant un problema a la vorera i em va oferir esquivar-lo junts. Em va preguntar si consumia carn, amb el soroll del seu telèfon rebent notificacions diverses durant la travessa. En contestar-li afirmativament, va increpar-me intentant que em sentís culpable per contribuir a l’assassinat d’animals. Encara avui hi ha nens extraient coltan de les mines o treballadors explotats en condicions deplorables o fins i tot conflictes bèl·lics en què entitats es barallen per aconseguir els recursos d’una terra en el que menys importa són les vides de la gent que les perd. 

Avui, després de diverses sessions terapèutiques, tinc eines suficients per a respondre proporcionalment quan algú està atacant-me, o el meu espai, o la meva gent, sense parpellejar i amb tota la sang freda de què disposo. 

Atenció, en cap moment qüestionaré cap corrent alimentari. Em vull centrar en l'ús de la publicitat agressiva i els cada vegada pitjors resultats que aporta i aquest és el primer exemple que exposo. Aquesta estratègia està pensada per remoure consciències des de la culpabilitat. 

Penso, per exemple, en marques de roba que inciten a la clientela a estar dintre dels cànons estètics determinats per la societat. És ben sabut que les dones, segons aquests cànons, han de ser primes i esveltes i, si ens hi fixem, no és gaire freqüent trobar talles especials per a homes. Malgrat que cadascú tingui les seves característiques corporals, persones al capdavant de departaments de publicitat han pogut desenvolupar campanyes prou agressives com per pressionar la gent fins al punt d'induir culpabilitat per incomplir aquests trets socials i estètics que els aporten diners. 

En conseqüència, crec que tots estem d'acord en el fet que, per exemple, la publicitat agressiva hagi fomentat l'amplificació dels trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia, entre d'altres.

Efectes a part, el punt més trist per a mi és aquell en què qui comunica no sap defensar un posicionament. Recordo veure un vídeo titulat No cometis aquests set errors durant una conversa - guia per a ésser millor conversador. La introducció és menyspreant, fins al punt que el "comunicador" sembla tenir la intenció de fer entendre als espectadors que ell té la clau per a salvar-los dels seus múltiples fracassos, incidint de forma reiterada sobre quant lamenta posar la veritat davant de la seva cara i que els està fent un gran favor. Vídeo enllà, deixa de banda la premissa de cometre errors per a passar a utilitzar la de trucs per a millorar la comunicació, és a dir, la idea sencera del contingut se’n va a parir panteres pel canvi de perspectiva. Tot plegat deixant de banda les inconsistències de llenguatge que hi vaig trobar, que ja faré servir per a un altre article. 

Exemples diversos a part, anar a teràpia és cada vegada més freqüent i, en conseqüència, la gent té més eines per a defensar-se i aprendre a filtrar els estímuls perjudicials per a la seva salut física, mental i emocional. Això implica que l'efecte de la publicitat agressiva decreixi segons passa el temps, encara que quedi molta feina per fer a nivell social.

Avui el llenguatge positiu, l'amabilitat, les bones formes de comunicar, especialment a l'hora de vendre productes i idees, tenen un efecte creixent. I que no és maco, això? Oi que és més pràctic fer que la gent se senti bé? Oi que mola més assegurar-se clientela fidel que, enlloc de dependre de la toxicitat i els verins, vulgui tornar pel bon record de l’atenció rebuda? Almenys a mi, sempre em vendreu qualsevol cosa abans si em tracteu bé, que si m'increpeu.

Fa poc vaig provar les hamburgueses veganes que va portar una amiga a una festa domèstica que vàrem fer a Barcelona; carai si n'eren de bones! Bon dia a tothom, amb un cafè davant, fet  i servit per persones que somriuen sincerament i honesta.