A l’estiu voldríem viure en un anunci de cerveses, a l’hivern voldríem viure en un de perfums. Qui no voldria presumir d’una tauleta de xocolata o d’una camisa llampant de seda Midnight Acropolis mentre la Natalie Portman de Dior et mira amb uns ulls llaminers. O nedar en una piscina on podria amarar un hidroavió, caminar per París a trenc d’alba, que no és el mateix tornar a casa per la rue Saint-Rustique a Montmartre que travessar un carrer ple de contenidors i mirant de no trepitjar alguna tifa de gos. A la vida falsa i amb ambicions, no hi ha res que faci pudor. Ni tan sols les escombraries.

El més curiós és que malgrat el nostre escepticisme crònic, aquí estem picant com babaus tot i saber que és mentida, que per molta olor que fem de flors conreades a Grasse i collides a mà mentre cau la rosada per un octogenari anomenat Pierre, no serem ni més macos, ni més alts, ni tindrem més èxit. Perquè ja poden haver-hi milions de llimones salvatges del Carib que ens banyarem en lavanda i acabarem vivint en una imitació del Tricicle o, el que és pitjor, de Chiquito de la Calzada. 

Però continuem comprant perfums i colònies de noms evocadors, críptics, ambiciosos i poètics com Paraigua en flames, Clarejar a Panarea o Escacs matinals (Morning Chess). Se suposa que un paraigua en flames ha de fer olor de cremat, però ni idea de la fragància de Panarea ni per descomptat d’on s’ubica. I dels escacs al matí, no sap, no contesta. La descripció, però, és sensacional: “La fragància està inspirada en el record de les vacances d'estiu que vam passar juntament amb el meu avi. La colònia Morning Chess imita l'exuberant naturalesa de l'estiu a les costes de Suècia, a Falkenberg i rodalia”.

No cal saber jugar a escacs, ni haver estat a les costes sueques perquè amb el preu de la colònia ja en tenim prou: 228 euros el flascó de 100 ml. Això sí, almenys hem après idiomes sense necessitat del Duolingo. Abans dèiem “Ibes Sain Laurén” però entre la publicitat, la globalització i l’encaix a Europa ara diem “Ifs San Logan” posant boqueta de pinyó i abaixant dos tons la veu, o “Cagolina Eguega"  amb la mateixa cara de l’actor Richard Gere durant la cerimònia dels Premis Goya espantat davant la possibilitat que el passegessin pels carrers de Granada com a la Virgen de las Angustias el darrer diumenge de setembre.

La pena és que ara que tots pronunciem correctament els noms dels perfums no ens servirà de res perquè tal com va tot no ens caldrà ser poliglotes per demanar al Mercadona de la Seu la colònia Deliplus. És l’única que podrem pagar i vocalitzar correctament la majoria de nosaltres.