D’un temps ençà que tinc la necessitat de pujar més a l’escenari. Això va a ratxes. Moltes vegades no depèn de mi, ja que sempre toco acompanyat i necessito altres músics per fer-ho, i també hi ha èpoques en les quals he preferit compondre i m’he tancat a l’estudi per provar coses i esprémer el coco creant nous temes. Però com us deia, ara fa uns mesos que del que realment tinc ganes és de tocar. Potser és que havent-ne fet cinquanta, m’he adonat que no hi ha cosa més satisfactòria que pujar a un escenari amb altres músics i deixar-me anar amb el llenguatge que, segurament, més domino.

Els darrers dies hem despertat Hysteriofunk, ja que ens han contractat per tocar a la festa major de Vilafranca del Penedès, al programa ens defineixen com una banda que porta més de dues dècades als escenaris combinant el jazz rock, el progressiu i el funk. Quin orgull que et cridin de tan lluny per fer un concert amb el teu grup.

També hem estat cuejant amb Lluís Cartes i els seus Poetes. Aquest disc infinit i atemporal que ens està donant molt bon resultat pels escenaris del país i de Catalunya, i més lluny, que també l’hem dut a Portugal i a Madrid. Si no l’heu escoltat, feu-ho, us el recomano, està als canals de distribució digital.

I amb aquesta ànsia d’escenari que us explicava més amunt, també m’he enrolat en tres projectes nous, els directes del nou disc de Juli Barrero, Sòlid, amb qui ja he fet un concert a Barcelona, la producció i concerts del Ladis B, i la banda d’acompanyament del duo Veu silent, Roser Puigbò i David Sanz, que arran de la seva participació en el concurs Sona9 van decidir ampliar el conjunt amb percussió, segona veu i (aquí entro jo) baixista. Ahir vam anar a enregistrar una nova cançó a l’estudi del Marc Mas, com sempre va ser una experiència enriquidora.

I també hem despertat de la migdiada un altre projecte històric, el grup degà de la música andorrana, Likantropika. També nascut l’any 1996, com els Hysteriofunk, però amb menys concerts a la cartera, sense pressa però sense pausa, en aquest grup on toco amb Albert Bartumeu no hem deixat de fer concerts i gravacions des d’aquell primer concert el 31 de maig del 1996 al Teatre Comunal d’Andorra la Vella.

Demà dijous toquem a l’Aldosa de la Massana, a les 20 hores, amb temes nous i noves textures sonores. El darrer projecte que vam fer plegats va ser la banda sonora per al film Metropolis, de Fritz Lang, un encàrrec del Festival Ull Nu que vam poder interpretar en directe en un parell d’ocasions, amb la projecció de la pel·lícula muda de l’any 1927 de fons, els 148 minuts de la versió restaurada. Tot un repte. El que farem demà és més curtet i en certa manera més assequible. Música per escoltar mentre feu un beure.

Animeu-vos, pugeu demà a l’Aldosa de la Massana i ens saludem.