Vivim en una era digital en la qual les pantalles són protagonistes indiscutibles de la nostra rutina diària. Aquesta revolució tecnològica ens ha obert un ventall d'oportunitats en facilitar-nos l'accés a la informació, la comunicació i l'entreteniment. No obstant això, també ha generat una addicció a les pantalles i la pèrdua d'interacció humana de la comunitat més jove.

Segons l'Estudi d'Unicef-Andorra, de fa, a parer nostre, ja massa temps i que caldria actualitzar, 1 de cada 4 adolescents presenta un grau important d'addicció a les pantalles. Aquesta realitat no és sorprenent si tenim en compte que un 32,7% d'ells passen, entre setmana, més de cinc hores diàries connectats, xifra que s'eleva fins al 48,1% els caps de setmana. L'impacte d'aquesta sobreexposició es tradueix en dificultats per a la comunicació interpersonal, manca d'empatia i una dependència excessiva de la validació virtual. Ens trobem enfront  d'una realitat preocupant: ¿tenim els nostres joves malalts per culpa d'aquestes pantalles, i no ens en volem adonar? O és la manca de conciliació familiar que fa que no ho puguem veure?

Una de les grans contradiccions de la societat actual és que, malgrat criticar l'abús de la tecnologia per part dels adolescents, molts adults no estableixen normes clares.

Només un 25,4% dels pares imposa regles sobre l'ús de les pantalles, i un 40,9% fa servir el telèfon mòbil durant els àpats familiars. Si volem que els nostres fills desenvolupin una relació saludable amb la tecnologia, hem de donar exemple i promoure un equilibri entre la connexió digital i la vida real.
Les escoles i les famílies tenen un paper fonamental en la regulació de l'ús de les pantalles.

Una eina educativa recomanable per abordar aquesta temàtica és la  minisèrie Adolescencia de Netflix. Aquesta posa sobre la taula temes com la masculinitat tòxica, l’assetjament i la influència de les xarxes socials. Veure-la en família o a les escoles pot obrir un debat necessari sobre els perills i desafiaments de l’adolescència avui dia.

Per millorar la comunicació familiar, cal adoptar una actitud proactiva: conversar sobre temes quotidians, interessar-se pels hobbies dels fills, escoltar-los sense judicis i establir moments lliures de pantalles. Si no saps per on començar, busca ajuda professional, hi ha moltes parròquies i entitats ofereixen suport psicològic i espais de diàleg.

La tecnologia ha arribat per quedar-se, però depèn de nosaltres fer-ne un ús responsable. O canviem la manera d'educar i de comunicar-nos, o això acabarà molt malament. No deixem que la connexió virtual substitueixi la interacció real. La clau està en l'equilibri. Conservem els moments importants a la nostra memòria, en lloc de deixar-los només a la memòria del mòbil.