L’emoció de l’aventura no és patrimoni de l’arquetip masculí. Existeixen heroïnes, dins del món del còmic, que assoleixen cims fins i tot més elevats que el clàssic cavaller portador d’una noble causa. Aquest és el cas de Promethea, el personatge creat per Alan Moore i J.H. Williams -el primer al guió i el segon al dibuix– i protagonista de la sèrie del mateix nom, publicada entre 1999 i 2005. L’edició consta de tres volums agrupats i delimitats per coherència dramàtica, temàtica i editorial.
Promethea és un personatge de ficció sortit de successives edicions fictícies de còmics al llarg de la història del mitjà. Aquest personatge de ficció dins de la ficció ha conegut diferents imatges fruit de les diferents interpretacions de diferents autors. L’inici es dona quan sobre Sophie Bangs, una estudiant en una Nova York futurista, recau la responsabilitat de ser la darrera encarnació de l’heroïna. És a dir, que històricament l’heroïna ha existit entre els marges de la ficció i la realitat encarnada per successives dones que han actuat com a superheroïnes sense revelar-se mai la seva autèntica condició. Aquestes heroïnes han defensat els humans de les amenaces del món sobrenatural, ja que Promethea és en realitat la guardiana de la imaginació humana. 
En aquesta línia de ficció dins de la ficció, la darrera Promethea, com tot heroi, ha de conèixer el seu destí, i d’això va el primer volum: és l’inici del viatge, la descoberta de les altres Promethea, la presa de consciència de la pròpia capacitat i el primer encontre amb el més enllà en una lluita èpica amb una confabulació de dimonis que prenen el control de la ciutat mitjançant la possessió d’un alcalde de personalitat múltiple, així com l’actuació d’un assassí psicòpata a qui dona vida una espècie de ninot. Com es veu, els elements del còmic de superherois es mantenen però en un context de complexitat narrativa i univers sobrenatural que agrupa les principals tradicions hermètiques i esotèriques existents. Ho veiem amb el Tarot al primer volum i amb les sefirot cabalístiques en el segon. En aquest darrer, Promethea viatja a la immatèria, un metaespai de la imaginació pura on troba mags, déus i deesses fins a descobrir que ella és la mateixa reencarnació de Babilònia la gran, personatge de l’Apocalipsi –el darrer llibre de la Bíblia– i que la seva és una missió escatològica en el sentit estricte. Aquest és el tercer volum: una Promethea perseguida per totes les forces terrestres ha de renovar el món. 
Promethea no és només complex en la seva narració i en l’univers temàtic que aborda, el seu dibuix és una mostra de mestria en la seqüenciació, en el color i en la variació constant d’estils. Aquesta és una variació significativa, on cada etapa del viatge, cada nivell de realitat, cada sefirot i cada arquetip per on travessa Promethea tenen el seu traç, la seva definició, els seus colors i on tot es barreja en funció del viatge de l’heroïna. Pur viatge, pura aventura, pura imaginació i una exploració dels límits.