Fa mesos que els membres de Hazte Oir donaven voltes a la reedició del seu autobús taronja, el que va travessar mitja Espanya sota el lema Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Continuava Si naces hombre, eres hombre. Si naces mujer, seguirás siéndolo. Volien arrodonir-ho amb Por nuestros cojones/coños masculinos/femeninos, de serie y en su sitio, como Dios manda, però les ruqueries consumeixen molta pintura: la van exhaurir tota i es van quedar a mitges.

No hi tinc res en contra, si als nostres amics activistes els cal reduir la creació a una escala microscòpica feta a la mida de la seva estretor de mires, però seria tot un detall que no intentessin fer-nos empassar uns dictats que respiren d’esquenes al món. Malgrat el qual tenen el dret de donar la matraca tant com vulguin, amb la segona part de la seva iniciativa.

Porten dies fent-ho, en aquesta ocasió amb un comboi blau. Hi destaca la crida Stop Feminazis, acompanyada per una il·lustració de Hitler amb els morros i la gorra pintats de color lila: al meu entendre, la combinació femi + nazi no apunta a cap realitat tangible, i dubto si a l’Adolf el satisfaria com l’han representat, però confio en el criteri d’Hazte Oir, a propòsit de nazis i feixisme. Coses així fan que un es convenci, més del que ho estava, que cal arremangar-se per la igualtat entre gèneres, per desballestar aquest model clarament patriarcal (si és possible, svp, sense haver de lamentar baixes masculines). I surto al carrer: just davant de casa una gran pancarta convoca una assemblea oberta, no mixta, per preparar la jornada reivindicativa del 8 de març. M’hi apunto! Però, ei... què vol dir, “oberta, no mixta”? No mixta (simple? pura?) respecte de què? Parlen de qui pot anar-hi? Rossos i castanys? Es mobilitza només la gent alta? Grassos i prims hi són benvinguts? Ai, que potser la idea és que als paios no ens hi volen... I a un gai, una lesbiana o un home bisexual? I a un Teletubbie bisexual? Si hi vaig, algú em barrarà l’entrada o, pitjor encara, els meus exogenitals de la vergonya explotaran quan creui el llindar? I dic jo: què costa parlar més clar? A què treu cap, tanta ambigüitat? Per què no hi posen “Només per a dones” o, molt més gràfic i sintètic, “Cigales no”?

Arribats a aquest punt ja no puc recordar per què ho deia, tot això. Hi reflexionaré, i dedicaré també temps a elucidar una de les altres incògnites que em tortura fa dècades: hi ha algú al món que necessiti 1.000 grapes, al llarg de la seva existència? Per què en posen tantes, a cada capseta? Arribaré mai a gastar la del set d’escriptori que em van regalar el 1984? Per si trigo a tornar amb la resposta, us deixo amb uns vídeos de gatets.