Vostès que em coneixen saben que ho entenc tot, que soc de natural comprensiu i tolerant amb la diversitat. Sobretot amb la diversitat. Entenc per tant aquesta mena de competició a veure qui és més progre, més feminista i més guai, aquest exhibicionisme impúdic dels bons sentiments perquè quedi clar que estem del costat correcte de la història, que som dels bons, res a veure amb matxirulos com un servidor. Entenc que Escaldes va disparar primer, que portava la davantera i que una corporació progressista com la de la capital no es podia quedar enrere. Així que per fi ha instal·lat una vintena de punts menstruals “perquè les dones del Comú tinguin accés a productes menstruals saludables i sostenibles al seu lloc de treball”. És entranyable el paternalisme, per no dir el masclisme que s’oculta rere aquesta aparentment impecable iniciativa. Es veu que alguna ment preclara ha decidit que fins ara els éssers menstruals que treballen al Comú no tenien accés a compreses i tampons de cotó 100% ecològics i sense aplicador, que és el que dispensen els punts menstruals, que són incapaces de comprar-ne a la farmàcia, al súper o on sigui que es compren aquestes coses, i que per algun motiu que se m’escapa era més urgent posar dispensadors de compreses que, no sé, raspall i pasta de dents –que hauria aprofitat tots els treballadors (i treballadores, és clar), i no només les menstruants, o ja que ens hi posem bé, un vaset de Cola Cao amb un croissant calentó a mig matí, quan entra aquella ganeta. El pitjor és, com sempre, l’argument que ocurrències com aquesta “normalitzen” la “higiene menstrual” i que la regla –terme que l’IAD no deu haver avalat: no apareix ni una sola vegada– “encara és un tema tabú dins de les empreses”. Perdoni, però serà a la seva, i serà vostè qui l’ha de normalitzar. De passada, incorporin al kit un joc de copes menstruals, que se les han descuidat i, creguin-me, no hi ha res de més femiguai.
