Contra el que diuen el tòpic i el meu amic Alan –De temps interessants, lliureu-nos-en, Senyor– jo dono gràcies cada matí d’aquests anys que ens han tocat viure. L’altra tarda vam passar una bona estona a la redacció a propòsit de les identitats de gènere que recull el pla d’igualtat de certa agència: set dels treballadors s’identifiquen com a dones; tres, com a homes, i un s’autoinclou en el gènere fluid. Cap de nosaltres sabíem ben bé a què es referia, amb això de gènere fluid, però pensin que tots passem dels 40. Més enllà de la perplexitat, per no dir suspicàcia, que em generaria que la meva empresa s’interessés per les tendències sexuals i la identitat de gènere del personal –i a vostè què li importa!?–, resulta que la Policia Nacional espanyola en reconeix 37, de gèneres, Facebook, 58, i els EUA, 72 o 107, segons la font. Un tendeix a pensar que amb el temps s’acabaran reconeixent tants gèneres com individus, fins al moment gloriós que aquesta categoria no servirà de res. Pensava en tot això l’altre dia quan el govern espanyol –qui, si no?– es va superar amb aquesta sensacional ocurrència que és el pajaporte: ja saben, que t’hauràs de registrar en una app per visitar llocs porno a la web, i renovar el permís cada 30 dies. “Y tú, hijo mío, ¿cuántas veces te has tocado este mes?”, ens preguntava el padre Tuñón al confessionari. En lloc de contestar-li "A usted qué le importa!?" li deia que 26 i l'home es quedava uns moments en blanc, estupefacte, abans de posar-me la penitència. El meu rècord van ser 12 parenostres i 9 avemaries. Ara ens ho demanarà el Big Brother sociata, pervers híbrid entre les lligues antivici del Far West i la Sección Femenina de Falange. Recordo quan anàvem a tallar-nos els cabells a la barberia del senyor Manel, que tenia una estupenda col·lecció d’Interviu. Esperàvem el dia amb entusiasme. I l’alegria quan vaig descobrir a la lleixa de dalt de la llibreria paterna un fabulós exemplar de Els quaderns d’en Marc i, al costat, un altre de La filosofía en el tocador. Que fossin llibres prohibits els feia encara més interessants. Els Quaderns me’ls vaig saber quasi de memòria. I amb una sola mà. Prohibeixin, prohibeixin.
